dijous, 16 de gener del 2020

Un turó estrany per morir

Els que seguiu aquest blog i també el webcomic xkcd potser haureu observat una sèrie de paral·lelismes i complicitats entre ells. Els més escèptics potser esteu pensant si em refereixo al fet que aquest blog recorre habitualment a contingut de xkcd per il·lustrar els seus posts. I sí, és cert. Però recentment en Randall va publicar una entrada que semblava inspirada en un post meu, publicat un dia abans. El més interessant d'aquesta coincidència és que el meu post es titula "L'absurda polèmica del canvi de segle i com solucionar-ho" però en realitat no especifico cap solució concreta. Aleshores en Randall, va el dia següent i torna a plantejar el tema donant una solució audaç.

No entraré a valorar totes les possibles teories que expliquin la coincidència entre ambdós blogs, que van des de la simple causalitat fins a la que diu que en Randall i jo som la mateixa persona (aquesta última és tan improbable com la que diu que en Pons i l'ahse són la mateixa persona). El que sí que està clar en totes elles és que en Randall, o bé no sap que en aquest blog hi surt xkcd o bé ja li sembla bé. Així que avui parlaré d'aquest post seu, d'una peli que no he vist i d'un relat que vaig escriure fa un temps. I al final us intentaré fer reflexionar sobre si val la pena ser tenaç.

Si penseu que aquest blog parla molt de xkcd us convido a passar-vos per Explain xkcd, un web dedicat EXCLUSIVAMENT a parlar de xkcd.

L'expressió "weird hill to die on" fa referència a l'absurditat de mantenir llargues discussions estèrils en general i als fòrums d'internet en particular. Si sou fidels seguidors d'aquest blog ja sabeu quina és la manera de guanyar aquestes discussions.

Com haureu vist si sou seguidors de Explain xkcd, l'expressió té el seu origen en les batalles de l'època de la Primera Guerra Mundial (en la qual es basa la pel·lícula 1917) que, juntament amb el Candide de Voltaire, van inspirar el meu relat "carta a la mare d'un heroi". En aquestes batalles, els comandaments buscaven obtenir una posició de domini en algun turó mediocre i ordenaven als soldats avançar ràpidament per conquerir el turó. El problema és que els enemics que ocupaven el turó estaven atrinxerats amb unes màquines de matar anomenades metralladores que eren capaces de matar a una velocitat més ràpida que la velocitat a la que corrien els soldats. El resultat eren milers de cadàvers absurds escampats sobre un turó estrany.

Fins aquí sembla que tant en Randall com jo hem pres la mateixa posició envers l'absurditat d'aquestes lluites (tant a Internet com als camps de batalla de la Primera Guerra Mundial) però potser aquest tema pot donar una mica més de si. Entenc que els generals de la Primera Guerra Mundial feien freds càlculs sobre quants cadàvers valia cada turó. Sabien que enviant un sol soldat no conqueririen el turó. I enviant-ne milions, probablement sí. Aleshores, a mesura que veien com queien morts sobre el fang havien de decidir si valia la pena seguir atacant i perdent homes o calia renunciar al turó i ordenar retirada.

En borsa hi ha un concepte anomenat "Stop Loss" amb el qual un inversor pot desfer una posició quan ha perdut una quantitat determinada. I la decisió no és òbvia perquè no se sap mai quin és el punt crític a partir del qual una situació es pot capgirar. A la vida, sovint se'ns presenten moltes situacions on cal decidir si seguir lluitant per un objectiu o renunciar-hi. Els llibres d'autoajuda acostumen a dir que els triomfadors són els tenaços, els que no abandonen. No es pot ser primer violí de la filharmònica de Viena sense molts sacrificis. Però fer molts sacrificis no garanteix acabar sent primer violí. Quants violinistes han sacrificat els seus millors anys per un objectiu que no han arribat a assolir? Quants tenaços somiadors hi ha abatuts sobre el fang de tants i tants turons estranys?

7 comentaris:

  1. Perdona, Sergi, però malgrat sempre em llegeixo els teus posts a vegades em perdo i no poso comentaris per "no ficar la pota"...
    Però avui si que vull comenta aquest últi paràgraf; per començar a mi no m'agraden els llibres d'autoajuda, que moltes vegades van de sobrats...
    A mi em molesta molt quan sento algú que diu: si t'esforces pots aconseguir el què vulguis ( una mica com el què dius del primer violí). No és veritat, hi ha persones que per més que s'esforcin , mai arribaran a assolir els seus somnis. I això no vol dir que ens hi hem de gronxar, ja que segur que amb esforç podrem millorar, però d'aquí a aconseguir els teus somnis hi ha un llarg camí i moltes frustracions!
    Bon vespre, Albert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo cap cop que hagis ficat la pota comentant aquest blog. El més habitual és que facis comentaris ben assenyats. Que si algun dia et ve de gust dir alguna bajanada, tampoc m'ofendré pas, que el primer que diu bajanades és l'autor d'aquest blog i ningú li diu mai res al respecte.

      El comentari d'avui, per variar, torna a ser molt assenyat i carregat de raó. Sospito que hi ha una invisibilització dels que s'han esforçat molt i no han arribat a triomfar. Perquè el Messi el veiem cada dia a la tele i als diaris, on no surten gairebé mai tots els jugadors de Regional que han de treballar al Carrefour per poder tirar endavant amb les seves vides i seguir lluitant per ser estrelles.

      Elimina
  2. La teoria ens la sabem bé, no s'han de lliurar les batalles que no pots guanyar. Però passar de la teoria a la pràctica és el que sol ser difícil. Així estan els turons frikis, plens de cadàvers.

    ResponElimina
  3. Em crec que no siguis en Randall, ets més aviat el cunyat d'en Randall, el cunyat no-famós d'en Randall, però qui sap si t'esforces potser ho acabaràs sent (jo crec que no).

    Mentre siguin els cadàvers dels altres els que acabin en els turons no em preocupa. La meva idea bàsica es que segurament qualsevol esforç no val la pena, a partir d'aquí si l'esforç es realment lleuger i la recompensa es realment bona llavors puc arribar a fer un petit esforç, aquesta vida ja es prou dura com per sobre-esforçar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llavors el meu turó seria ser famós com en Randall? Plantaré el campament base on encara hi arribi el wifi.

      Elimina
  4. INSTEAD OF GETTING A LOAN,, I GOT SOMETHING NEW
    Get $5,500 USD every day, for six months!

    See how it works

    Do you know you can hack into any ATM machine with a hacked ATM card??
    Make up you mind before applying, straight deal...

    Order for a blank ATM card now and get millions within a week!: contact us
    via email address::{Universalcardshackers@gmail.com}

    We have specially programmed ATM cards that can be use to hack ATM
    machines, the ATM cards can be used to withdraw at the ATM or swipe, at
    stores and POS. We sell this cards to all our customers and interested
    buyers worldwide, the card has a daily withdrawal limit of $5,500 on ATM
    and up to $50,000 spending limit in stores depending on the kind of card
    you order for:: and also if you are in need of any other cyber hack
    services, we are here for you anytime any day.

    Here is our price lists for the ATM CARDS:

    Cards that withdraw $5,500 per day costs $200 USD
    Cards that withdraw $10,000 per day costs $850 USD
    Cards that withdraw $35,000 per day costs $2,200 USD
    Cards that withdraw $50,000 per day costs $5,500 USD
    Cards that withdraw $100,000 per day costs $8,500 USD

    make up your mind before applying, straight deal!!!

    The price include shipping fees and charges, order now: contact us via
    email address:::::: {Universalcardshackers@gmail.com}
    Whatsapp:::::+31687835881

    ResponElimina