dimecres, 1 d’abril de 2020

Els SARSCov2 i l'abisme de Helm

No sé com porteu el confinament, espero que bé. El canvi d'estil de vida fa que de vegades el nostre cervell també canviï de manera de pensar. A mi em continua semblant difícil deixar de pensar en el SARSCov2. Però avui tornem a les essències del blog: ficció i realitat. O la realitat explicada a través de la ficció.

M'ha vingut al cap un fragment de la pel·lícula de Les Dues Torres, del Senyor dels Anells. M'ha costat trobar-lo per Google perquè no recordava exactament la literalitat del text i perquè, no sé si us passa, el cercador de Google cada cop em sembla que funcioni pitjor. En aquest fragment hi ha un diàleg que sembla una al·legoria del que estem vivint actualment.

Us copio el fragment en anglès i després us el vaig traduint i comentant.


THÉODEN: I want every man and strong lad able to bear arms, to be ready for battle by nightfall. We will cover the causeway and the gate from above. No army has ever breached the deeping wall or set foot inside the Hornburg.

GIMLI: This is not a rabble of mindless Orcs. These are Uruk-hai. Their armor is thick and their shields broad.

THÉODEN: I have fought many wars, Master Dwarf. I know how to defend my own keep. They will break upon this fortress like water on rock. Saruman’s hordes will pillage and burn. We’ve seen it before. Crops can be resown. Homes rebuilt. Within these walls, we will outlast them.

ARAGORN: They do not come to destroy Rohan’s crops or villages. They come to destroy its people. Down to the last child!

THÉODEN: What would you have me do? Look at my men. Their courage hangs by a thread. If this is to be our end, then I would have them make such an end as to be worthy of remembrance!

ARAGORN: Send out riders, my lord. You must call for aid.

THÉODEN: And who will come. Elves? Dwarves? We are not so lucky in our friends as you. The old alliances are dead!

Us poso en antecedents. Saruman ha forjat un temible exèrcit d'Uruk-hai amb la intenció de destruir Rohan i exterminar tots els seus habitants. Théoden és el rei de Rohan i decideix concentrar les seves forces a l'abisme de Helm, una fortalesa que, en el passat, ha servit per protegir la seva gent. Són molt inferiors en nombre als Uruk-hai però no els queda altra opció que lluitar.

En Gàndalf no es tanca a Helm amb en Théoden sinó que va a buscar uns genets de Rohan que s'havien exiliat per un conflicte anterior amb en Théoden. Font.



Anem amb el diàleg:

THÉODEN: Vull que tots els homes i nois prou forts com per portar armes estiguin preparats per la batalla quan caigui la nit. Cobrirem el camí i la porta des de dalt. Cap exèrcit ha trencat mai la muralla ni ha posat un peu a Hornburg.

Fixeu-vos en el primer paral·lelisme. El rei confina la seva gent per protegir-la d'un enemic que té com a únic propòsit destruir els humans.

GIMLI: No és una turba d'estúpids orcs. Són Uruk-hai. La seva armadura és gruixuda i els seus escuts amples.

El virus no és una estúpida grip. Té una letalitat més alta i és molt contagiós.


THÉODEN: He lluitat moltes batalles, mestre nan. Sé com defensar les meves places. S'estimbaran contra aquesta fortalesa com aigua contra la roca. Les hordes de Saruman faran pillatge, ho cremaran tot. Ho hem vist abans. Els conreus es poden replantar. Les cases reconstruir. En aquestes parets, sobreviurem.
ARAGORN; No venen a destruir els conreus o les viles de Rohan. Venen a destruir la seva gent. Fins al darrer infant!

Aquest és el fragment que em va venir a la memòria amb el confinament. Sentireu a parlar molt els propers dies de l'economia. Que si aquesta empresa tanca, que si l'altra fa fallida i deixa molta gent al carrer. Que si el PIB es desploma i el deute s'enfila. I és cert, tot això serà un daltabaix terrible. Però ara ve el nostre petit enemic, a qui no li interessa res d'això. Ve a matar la nostra gent. Els nostres familiars i amics. Ens tanquem a Helm per salvar tantes vides com puguem.

THÉODEN: Què vols que faci? Mira els meus homes. El seu coratge penja d'un fil. Si aquest ha de ser el nostre final, llavors vull que sigui un final digne de ser recordat.

UCIs saturades, personal sanitari que s'enfronta a una càrrega de treball que els sobrepassa, mal equipats però disposats a fer el que han de fer. El que estan fent metges i infermeres haurà de ser recordat durant molts anys.

ARAGORN: Envieu genets, senyor. Heu de demanar ajuda.
THÉODEN: I qui vindrà? Els elfs? Els nans? No tenim la sort de tenir els amics que teniu vosaltres. Les velles aliances són mortes!

Aquí ve la part més important, la que ens hauria de fer reflexionar més. Théoden tanca el seu poble a Helm sense pràcticament cap esperança de victòria. I nosaltres? Què passarà quan, gràcies al confinament, s'aplani la corba? Podrem tornar a fer vida normal?

Probablement no. Si tornem a la nostra vida anterior, s'esperen nous brots, nous pics de la malaltia. El confinament només serveix per:

a) Buidar les UCIs i evitar que molta gent mori per falta d'assistència sanitària. No només de Covid19 sinó de qualsevol altra malaltia que requereixi aquestes atencions que ara no es poden donar perquè les UCIs estan saturades.

b) Guanyar temps perquè la ciència trobi remeis que disminueixin la letalitat de la malaltia. Medicaments i, sobretot, la vacuna.

Per tant, si anem pel camí a, durant molts mesos haurem d'estar pendents de les corbes de contagi i anat aplicant mesures de contenció de l'epidèmia (el que han fet a Wuhan). En algun moment, prou gent haurà passat la malaltia i estarem relativament protegits per la immunitat de grup.

Si anem pel camí b, si arriba la vacuna eficaç haurem derrotat el SARSCov2 i podrem tornar a les nostres vides (amb les nostres viles i conreus destruïts pels Uruk-Hai, això sí). Aprofito per recordar-vos que hi ha uns herois dels quals no se'n recorda mai ningú: els investigadors. O fins i tot són víctima d'escarni per conspiranoics que els culpen de tots els mals. Però sense aquesta gent que fa medicaments i vacunes estaríem indefensos davant les malalties (fan les armes amb que lluiten els metges, ni més ni menys).


Tornant a Rohan, els elfs van acabar venint a defensar Helm. I la seva lluita va ajudar a resistir fins a l'arribada de Gàndalf, que va vèncer definitivament els Uruk-Hai.

En la nostra lluita, tenim diversos estudis a tot el món per buscar tractaments que, a curt termini, ens ajudin a baixar la letalitat del virus. I Gàndalf seria com la vacuna. Si arriba a temps ens salvarà.


-El rey Théoden lucha solo.
-Hasta ahora.
No sé dir què significa la llum blanca (esperança? el bé?). En aquesta alegoria Théoden i Aragorn farien de sanitaris i Gandalf vindria amb l'ajuda per derrotar el virus.


PD: No he parlat en aquest post dels ents. Per la seva rapidesa en prendre decisions, diria que s'assemblen a certs governants...

4 comentaris:

  1. Aquest mateix any vaig revisitar les pel·lícules del Senyor dels Anells i recordo bé aquesta escena. Però ni en un milió d'anys l'hauria relacionat amb el que vivim. Suposo que, amb una mica d'imaginació, moltes situacions de moltes pel·lícules les podríem adaptar perquè ens fessin pensar en la lluita contra el virus o el confinament. De tot això, i de com canviaran les nostres vides després de la pandèmia, només m'atreveixo a fer una predicció: quan tot això quedi enrere, els investigadors científics tornaran a ser uns pàries de la societat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo soc una persona molt sintètica. Vull dir amb això que dels fets concrets n'extrec idees abstractes. En el cas de l'Abisme de Helm, el concepte és la resistència. Resistir quan van maldades és la manera de tenir alguna opció de vèncer.

      De fet, l'escena de l'abisme de Helm ja havia sortit en aquest blog, relacionada amb un altre tema...

      Suprimeix
  2. M'alegra saber que no només vius de referencies a Randall i als Simpsons, també penses en el senyor del anells. Tot ha passat en la ficció, la vida real només es un refregit de pelis i sèries, per això m'agraden més les sèries que el telenotícies. Ara tinc més respecte a les pelis de catàstrofes que sempre hi ha un científic que avisa a tothom del què passarà i sempre hi ha algú del govern dient "Exagerat, no n'hi ha per tant", i llavors tu penses, "bah, a la realitat quin govern seria capaç d'ignorar la realitat d'aquesta manera i no reaccionar quan l'avisen? Això es absurd", només em queda disculpar-me per aquestes pelis.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, tens raó. No només no és exagerat, crec que es queda curt. Sovint a la ficció han de rebaixar aquestes exageracions per ser més versemblants. En canvi, a la realitat, els governs poden ser infinitament estúpids.

      Suprimeix