Barcelona World, la solució a la massificació del turisme.

Sovint, no sé si amb raó o no, sentim a dir que a Barcelona hi ha massa turistes. Que s'està fent malbé la ciutat per culpa de la pressió del turisme, que no es pot circular pel carril bici per culpa dels bicitaxis, que les Rambles són un parc temàtic...

A mi, la veritat, em sembla un problema fàcil de solucionar. Qualsevol cunyat que hagi estudiat al bar de la facultat d'economia sap que hi ha una corba que relaciona la demanda amb el preu. Fixeu-vos-hi.

Quan diem que la economia no està clar si és una ciència o no, ho diem per coses com aquesta: la corba que relaciona demanda i preu és una recta. Font.

Resumit: apuges els preus als turistes i en vindran menys. I els que vinguin, gastaran més diners perquè els preus són més cars. O encara millor, apuges la taxa turística i treus més diners per cada turista. En general, el problema d'apujar preus és que tens menys clients però si el teu problema és que tens massa clients, la solució que proposo em sembla més que òbvia.

El preu de la taxa turística es pot anar ajustant any a any als turistes que vols tenir. Però la meva proposta va més enllà perquè conec barcelonins que creuen que el nombre ideal de turistes és zero. I és clar, aquí es perdrien molts diners. O no? Podríem conservar els ingressos reduint la pressió turística sobre Barcelona a zero? Escolteu la meva proposta.

Amb els diners de la taxa turística es construeix Barcelona World. I no parlo de posar 4 casinos i quatre bordells sinó de fer una rèplica de la ciutat. Potser no cal replicar tota la ciutat sinó només les parts més turístiques.

Com es va gestar el projecte de Barcelona World després que Madrid s'endugués Eurovegas (dramatització). 

La idea no és meva, ja funciona des de fa anys a Altamira, on els turistes paguen per visitar la rèplica de la cova prehistòrica. Al final, tot és conscienciar el turista que en realitat no busca res autèntic i tampoc ho sap distingir d'allò que ha estat creat expressament per a ell.

Així doncs, a mesura que els diners de la taxa turística de la Barcelona real es fessin servir per construir Barcelona World, el nombre de turistes aniria minvant progressivament, fins que tots els turistes haguessin d'anar a visitar la rèplica de Barcelona World.

Una derivada interessant d'aquest plantejament és que la Sagrada Família, que s'està finançant amb els diners del turisme, quedaria inacabada (oh, sorpresa!). Però en canvi, la rèplica de la Sagrada Família que es construiria a Barcelona World sí que es podria acabar en temps rècord. I es donaria la paradoxa que els barcelonins que volguessin veure la Sagrada Família acabada haurien d'anar a Barcelona World.

La paradoxa del turista que passa massa temps a la ciutat

L'altre dia vaig veure una pintada al Raval que deia "TOURIST GO HOME". Suposo que els autors d'aquests missatges es devien inspirar en el clàssic "Yankees go home" que durant tants anys ha servit a l'esquerra antiamericana per demanar als EEUU que retiressin tropes d'aquí o d'allà.

El moviment barceloní "Tourist go home" compta amb diverses pintades, algunes pancartes i un grup de facebook. Font1. Font2.

De tota manera, demanar als turistes que marxin a casa seva em sembla innecessari. Un turista, per la seva naturalesa, tendirà a marxar a casa al cap d'uns dies o setmanes. No sé, és com si un dia tens calor i crides "Sol, pon-te!". Ja ho tenia previst i ho farà, però no perquè tu li hagis dit.

És probable que l'autor de la pintada sigui una persona preocupada per l'allau de turistes que rep la ciutat cada any. I aquí enceto la reflexió d'avui: hi ha turistofòbia a Barcelona? No és l'odi als turistes una xenofòbia tan irracional i injusta com l'odi als immigrants?

Ara potser desperto algunes antipaties però tinc la impressió que l'esquerra benpensant que porta anys alliçonant moralment tothom sobre la xenofòbia ara comet els mateixos pecats amb els turistes. Pensem en els problemes que diuen que causen els turistes. Brutícia, soroll, incivisme, alteració social de barris "de tota la vida"... no són pràcticament els mateixos que s'atribuïen als immigrants? No es culpabilitza també injustament al col·lectiu de problemes relacionats amb uns individus concrets d'aquest col·lectiu?

No, és clar, que no es critica el turisme en general, només el model massiu i de baix nivell. Però, aquesta excusa era vàlida amb els immigrants? Dir "jo vull immigrants en les quantitats que fan falta i del nivell sociocultural que a mi m'interessa"? No, d'això en dèiem xenofòbia i classisme.

La impressió que dóna tot plegat és que la xenofòbia hi és, que es desperta com a resposta a uns certs conflictes socials i que cristal·litza com a "odi a l'immigrant" o "odi al turista" segons si ets de dretes o d'esquerres.

I aquí, com passa sovint, la posició d'esquerres entra en una sèrie de contradiccions. Quan arriba un turista a la teva ciutat, li agafes mania i li dius que marxi al seu país. El vas odiant durant dies, setmanes, mesos... però si s'hi està massa temps arriba un punt que ja l'has de considerar immigrant i llavors l'has de defensar de la xenofòbia que sempre has combatut.