Especial ciència i Bola de Drac. 3. Els tres sols de Namek.

Com tots sabeu, la festivitat del Nadal està situada més o menys sobre la festivitat pagana que celebrava el solstici d'hivern. I avui el post va de sols. (Us vaig donant fins i tot la via per reconduir converses nadalenques desagradables cap a temes que faran de les vostres sobretaules debats instructius i apassionants.)

Bona part de Bola de Drac Z es desenvolupa al planeta Namek. Una curiositat és que durant tots aquests capítols és de dia. Això s'explica a la sèrie dient que el planeta té 3 sols i quan es pon un, en surt un altre.

Això no sembla tenir gaire sentit. El planeta Namek és esfèric, igual que la Terra. Això vol dir que des d'un punt i des de les seves antípodes es veu la part complementària del cel. És a dir, si un sol es veu a un punt, no es veu a les antípodes i viceversa. Per tant, si hi hagués tres sols, a un punt i a les antípodes s'haurien de veure 2 sols i un sol o 3 sols i zero sols. No té cap sentit que en tot el planeta es vegi un únic sol.

L'opció més raonable per aconseguir un dia perpetu a tot el planeta seria que hi hagués 2 sols amb el planeta situat en la línia recta que els uneix. Ara bé, com orbitaria aquest planeta per mantenir sempre aquesta posició?

L´únic moment de relativa foscor a Namek: quan s'invoca el Drac. Font.

Conclusió

No sé vosaltres però jo no veig que això s'aguanti per enlloc.

Especial Ciència i Bola de Drac. 2. Càpsules Hoi Poi.

Qui no voldria poder transportar qualsevol cosa (des del cotxe a la casa) en còmodes càpsules de pocs centímetres? Imagineu que sou en un embús i podeu treure el cotxe d'allà, posar-vos-el a la butxaca i caminar fins a l'estació de tren que hi ha a mig quilòmetre. I què dir de les vacances? Ja no cal reservar apartament: podeu endur-vos la vostra casa a la maleta.

L'aspecte més sorprenent d'aquestes càpsules és que no només redueixen el volum del que es transporta sinó també sembla que en redueixin el pes. Reduir el volum no hauria de ser científicament impossible, ja que a l'Univers existeixen objectes molt densos, com els forats negres, que estarien més comprimits que una casa a una càpsula Hoi Poi. Un altre tema és, què passa amb la massa i com es confina aquesta massa a l'interior de la càpsula.

Hi ha qui ha fet càlculs per un problema semblant: com ficar un Pokemon a una Pokeball i ha arribat a la conclusió que no hi ha cap material capaç de contenir tanta massa.

Sabent la força de combat de la Bulma, deduïm que la Capsula Hoi Poi no només redueix el volum sinó també el pes d'allò que conté. Imatge agafada d'un post que explica que hi ha un museu al Japó on pots experimentar amb diferents ítems de Bola de Drac.

Conclusions

1. No existeixen materials capaços de contenir tanta massa.
2. No em queda clar per què la gravetat no actua sobre la matèria encabida dins de les càpsules.

De tota manera, si algú té alguna resposta/teoria millor, s'accepten idees.

Llocs on seré avui

Interrompem momentàniament la sèrie de posts dedicats a Ciència i Bola de Drac per donar un parell de notícies.

Sí, potser el blog no és la millor eina per explicar el que faràs avui. Tothom sap que si vols avisar els lladres de quan seràs fora de casa perquè et robin amb tota tranquil·litat, la millor manera de fer-ho és el mur de facebook.

De tota manera, el que volia dir té a veure amb els blogs en general i amb iniciatives de les quals he parlat en aquest blog en particular.

El primer és que em podeu visitar virtualment avui també al Blog Calendari d'Advent, on he participat amb un post anomenat Pessebre Alternatiu. Hi surt en Goku, per no perdre el fil. I també en Darth Vader, que avui es veu que està contraprogramant tots els esdeveniments lúdics o culturals del planeta.

En canvi, si voleu trobar-me en persona, ho podreu fer al Jamming Lounge, on participaré al Me Suenan Tus Letras que fan avui. També hi haurà el Jordi Masó, eminent pianista, microrelataire i propietari del blog La Bona Confitura. I el David Castejón, president de la Lliga de Microrelataires Catalans. La presència del David és molt important perquè farà balanç de la passada temporada de la Lliga, explicarà novetats de la propera temporada i honorarà el campió de la Lliga amb l'entrega d'un singular trofeu.

Al Jamming Lounge cal anar-hi d'hora per poder seure als sofàs. Si us perdeu, poso aquí l'adreça: Vallfogona, 23. Font.

A més, hi haurà música en directe, concurs de microrelats en directe (amb temàtica vampiresca) i espontanis que sortiran a llegir textos. 

Especial Ciència i Bola de Drac. 1. Kame Hame

Comencem per un clàssic de la sèrie: el Kame Hame. Per si algú no ha vist la sèrie ho descric breument. Es tracta d'ajuntar les mans i que surti un raig d'energia capaç de destruir allò amb el que impacti.

I si vèieu Bola de Drac de petits, contesteu amb sinceritat: qui de vosaltres no ha ajuntat les mans algun cop esperant realment que sortís un Kame Hame? L'atac del Kame Hame és l'estrella del combat durant una bona part de la sèrie. Seria científicament possible?

Font.

La sèrie defineix el Kame Hame com una ona, la qual cosa ens dóna una pista molt bona. Es podria generar una ona electromagnètica a partir de matèria que es transforma en energia, per la famosa E=m·c². El millor del cas és que amb poca matèria es podria generar moltíssima energia. Posem pel cas que en Goku perd només 50 grams durant l'atac. Això generaria 4.500 TJ.

Bé, si sou de lletres segurament aquesta xifra no us haurà impressionat. Us ho transformaré en una imatge més impressionant. Aquesta energia equivaldria a una bola de canó d'un milió de tones (32 metres de radi) impactant contra l'adversari d'en Goku a 10.000 km/h.

Transformant en energia 0,5 grams del cos d'en Goku s'aconseguiria una potència similar a la bomba d'Hiroshima. Font.

Conclusions:

El Kame Hame seria científicament versemblant sempre i quan es trobés una manera natural (sense més tecnologia que el propi cos) de transformar matèria en energia. I molts dels Kame Hame tenen quantitats d'energia que entrarien en rangs assumibles. 

Això sí, a mesura que la sèrie avança es cau en l'exageració cada cop més exagerada. Si fem cas a aquest blog, calen 375 milions de quatrilions de Joules per destruir un planeta de la mida de la Terra (el blog parla de l'Estrella de la Mort d'Star Wars però el càlcul ja ens serveix). Una cosa es devastar el que hi ha a l'escorça d'un planeta i una altra destruir-lo sencer.

Si sabeu una mica de mates haureu vist que hi ha ordres de magnitud de diferència. Dit d'una altra manera, quan en Freezer destrueix Namek (perdoneu si no aviso dels spoilers...) necessitaria convertir en energia quatre mil bilions de quilograms de massa. No sembla que en Freezer tingui tant de sobrepès, tot i que potser és més dens del que pensàvem.

Especial Nadal: Ciència i Bola de Drac

L'altre dia vaig llegir un post on s'agraïa a en Son Goku la seva feina per normalitzar el català. Són molts els nens que han crescut mirant Bola de Drac, molts d'ells crescuts en entorns molt castellanoparlants. I vaig pensar que en Goku també podria servir per divulgar ciència.

A més, quina manera millor de celebrar el Nadal que homenatjant l'heroi que va morir tants cops per salvar la humanitat i després va ser ressuscitat amb les Boles de Drac?

Què puc oferir als lectors d'aquest blog que sigui millor que uns posts especials per fugir de les avorrides converses de sobretaula de dinars familiars, d'empresa o d'amics que només es troben un cop l'any? (Dada per pensar: per alguna raó no us trobeu més sovint.)

Quin millor servei us puc fer que donar-vos un tema de conversa que eviti aquelles discussions que trenquen famílies? Cunyadegeu als vostres cunyats amb Ciència i Bola de Drac! Quin millor regal podríeu tenir aquest Nadal que 2 posts setmanals d'Àtoms i Lletres? Bé, potser heu de fingir que els regals de gent de la vostra família us agraden més, no passa res.

A l'Especial nadalenc de Ciència i Bola de Drac analitzarem 7 aspectes de Bola de Drac des d'un punt de vista científic. Havia pensat canviar la capçalera del blog per aquesta però no sé si seré capaç de tornar-la a posar com estava després.

Així que m'he decidit a plantejar aquest especial sobre la sèrie, analitzant el rigor científic d'alguns dels seus plantejaments. És evident, per qui hagi vist Bola de Drac i entengui una mica de ciència, que es tracta d'una sèrie de fantasia i no pas de ciència-ficció. Però molts cops sí que la ciència hi és suposadament present. Per exemple, tant la Bulma com el seu pare se'ns presenten com a inventors i científics. I molts dels ginys alienígenes es presenten com d'una tecnologia superior i no pas com màgics.

Fa temps que no miro la sèrie i parlaré de memòria. Així que si fico la pota (tant en qüestions científiques com en fets de la sèrie), us agrairia que em corregíssiu. I si voleu comentar altres aspectes de la sèrie i en surten prou, podem fer un segon especial més endavant.

Ara estava pensant que potser algun seguidor del blog no té cap mena d'interès en Bola de Drac. Bé, si us vau empassar tota la sèrie transhumanista, no vindrà d'aquí, ja. A més, faré posts de nivell zero: no caldrà haver vist la sèrie per entendre'ls. I, en tot cas, apunteu que després de festes tornen els posts "normals" d'aquest blog, si és que això existeix.


Per començar, us anuncio que el primer post de la sèrie serà sobre...

1. Kame Hame: Quina explicació científica podria tenir el Kame Hame? Seria realment possible emetre una ona d'energia capaç de produir grans destrosses únicament amb energia que surti d'un cos humà (o alienígena)?

Podeu fer les vostres apostes als comentaris.

Posts post-mortem

Segur que tots heu pensat algun cop què passarà quan moriu. Què passarà amb tot allò que deixeu enrere? La família, els amics, l'empresa, la vostra obra... Allò que us sobreviurà, com canviarà?

Darrerament, amb la irrupció d'internet, la mort biològica de les persones deixa informació d'elles a la xarxa. Especialment de xarxes socials o webs participatives. És un tema que ja havíem tractat anteriorment aquí.

Els que, com jo, escriviu un blog, també us preguntareu: què passarà amb el meu blog? N'hi ha que sou previsors i planifiqueu les publicacions amb anterioritat. Així, podríeu morir i els vostres lectors no se n'adonarien fins que els posts planificats s'esgotessin. I, en realitat, aquesta extensió temporal podria ser tan llarga com volguéssiu, ja que el gestor del blog us accepta dates d'altres segles i tot.

Però hi ha una solució encara més curiosa per fer que el blog us sobrevisqui. Es tracta d'una xarxa social que possibilita publicar posts després de mort gràcies a un programa de IA. Se suposa que estudia el tipus de post que acostumeu a escriure i genera contingut semblant, de tal manera que el vostre usuari continua creant contingut sense que vosaltres us hàgiu de prendre la molèstia d'escriure els posts amb anterioritat.

Sincerament, he sentit una mica de vertigen davant d'aquesta pantalla d'inici. Potser no sóc tan transhumanista com em pensava. Eter9.

Una altra iniciativa semblant és eterni.me, un projecte del MIT que pretén crear una biblioteca gegant de persones digitals a partir de pensaments, memòries i altres tipus de continguts.

Hi ha qui es planteja si realment és desitjable que ens sobrevisqui un Jo virtual postejador. A mi m'ha fet més por que una empresa a qui no conec de res analitzi la meva personalitat mitjançant un software d'IA.

Kant i la crítica del cunyadisme pur

La setmana passada hi va haver una divertida anècdota en una mena de debat televisiu (que no vaig veure) entre les dues estrelles mediàtiques de la política espanyola. La cosa va anar així:

Estudiante: “Si tuviesen que recomendarme un libro de filosofía, ¿cuál me recomendarían?

Pablo Iglesias: Tratándose de ti, La ética de la razón pura. Me parece excelente que se citen autores como Kant, que hablaba de la paz perpetua, en un momento en el que la situación internacional en nuestro mundo es tan compleja.

Albert Rivera: Yo vengo del mundo del derecho y Kant es, desde luego, un referente, uno de los pilares. No solo es un gran filósofo, sino un gran jurista. Por eso, cualquiera de las obras de Kant me parecen un referente para juristas y también un referente para filósofos.

Carlos Alsina: ¿Un título concreto?

Albert Rivera: La verdad es que no he leído a Kant un título concreto, pero me da igual, lo he estudiado en filosofía política y en el mundo del derecho.

Un altre candidat a la presidència va declarar sobre el tema que "No, we Kant" i que "Aquí llega Kant de Mor, el pecador de la Zarzuela". I que sempre millor el llibre que la peli, eh? Font (<-- Perquè veieu quin nivell gasta el post d'avui, això és un enllaç a Forocoches).

La discussió a les xarxes anava sobre qui va fer més el ridícul. Fixeu-vos que és divertit que Iglesias, per ser tu (algú a qui no conec de res), et recomano un llibre que no existeix. Gaudeix-lo molt. Podríem dir que és força coherent amb la seva línia política però no vull seguir el post per aquest camí.

En realitat, qui es va endur la pitjor part va ser Rivera, per encarnar de forma tan perfecta l'espanyolíssima figura del Cuñao. Ja sabeu, aquell individu que pontifica de qualsevol tema sense tenir-ne més que una idea superficial. O de vegades ni això. Potser la millor part, la més cunyada, és la de "pero me da igual". Perquè justifica el seu cunyadisme sense problemes: no he llegit cap obra de Kant però això no vol dir que el que t'acabo de dir sobre Kant no sigui la cosa més important que cap persona pot dir sobre Kant.

En el fons, no haver llegit cap obra de Kant és un punt a favor per algú que diu que vol ser president d'Espanya: connecta amb la gran majoria de l'electorat, que tampoc l'ha llegit mai. I fins i tot amb el votant cuñao, que va fer acudits sobre el tema a twitter sense haver llegit tampoc res de Kant. Una dura competència pel senyor faristol buit, que l'altre dia va estrenar-se com a comentarista de partits de la Champions, territori icònic dels cuñaos espanyols.

Si algú hagués preguntat als cuñaos de twitter sobre si creien que els altres 2 grans aspirants a la presidència havien llegit a Kant (els de la vella política), segurament haurien contestat que tampoc.

Aquest és en Kant, segons la Viquipèdia. Fixeu-vos que no m'ha calgut aclarir qui era el de la imatge anterior.

Ens podríem preguntar també què n'opinen els filòsofs. Darrerament ja tenen una sèrie de TV3 que parla sobre ells, així que deuen estar amb l'ego ben pujat amb tant de protagonisme, cosa que desperta la rivalitat ciència-filosofia al meu ego cuñao. Així que passo a destrossar el seu ego.

Si (pràcticament) ningú llegeix a Kant, com pot influir la seva obra en el pensament humà? Antigament es creia que influint sobre les elits, que eren les que pensaven, aquest pensament es transmetia a la humanitat. Però ara les elits tampoc el llegeixen!

Afortunadament, Kant va fer també contribucions a la ciència. L'homo cuñadus tampoc en sap gaire de ciència, ni ha llegit mai cap llibre de Newton o de Hawking però sap que la ciència s'aplica en tecnologia capaç de portar homes a la lluna i fabricar smartphones. I amb l'smartphone pot buscar a la Viquipèdia l'article de Kant, llegir-lo en diagonal i riure's de la ignorància dels polítics que votarà perquè el governin.