La reacció psicològica a la pandèmia. Ens ha fet canviar el virus?

La pandèmia ens ha canviat. Potser a uns més que altres. Començant per aquest blog, que ja no és el que era fa un any. Avui cedeixo el blog al psicòleg de pa sucat amb oli que tots tenim dins i analitzarem les diferents respostes de la gent a la nova situació produïda per la pandèmia.

1. Negació: 

Diuen coses com... El virus no existeix. O existeix, però no és tan greu. Només mata avis i gent que hagués mort igualment al cap de poc temps. Ens volen fer por amb la plandèmia per instaurar un nou ordre mundial a base de xips injectats en les vacunes que Kill Gates prepara amb la Farmàcia. I a més, si posem el cap sota terra, com els estruços, el perill deixa d'existir.

2. Ira: 

Diuen coses com... Polítics inútils, que no saben fer res bé. Se us estan morint milers de ciutadans i no feu més que aferrar-vos a la cadira i maquillar la realitat amb mentides per seguir cobrant els vostres sous milionaris. Sou uns assassins de masses i va sent hora que algú us pari els peus.

Després de més de 17000 morts a Catalunya, em sorprèn no trobar un perfil generalitzat de familiar de víctima de la Covid assetjant els polítics que han gestionat la pandèmia. Font.

3. Negociació:

Diuen coses com... A veure si ho he entès. Jo no puc agafar el cotxe i anar a una muntanya que està en una altra comarca però a Madrid sí que poden muntar un concert en un lloc tancat amb 5000 espectadors? I tampoc puc anar al gimnàs a posar-me en forma mentre que sí que puc anar a un restaurant a menjar-me una graellada de carn?

4. Depressió:

Diuen coses com... Morirem tots. L'economia s'enfonsarà. Les vacunes no funcionaran o produiran efectes secundaris greus. Haurem d'anar amb mascareta durant anys i potser mai no tornem a viure com abans. 

5. Acceptació:

Diuen coses com... Tots passarem el virus, no hi ha res a fer, més que passar-ho quan et toqui i tenir sort. No s'hi pot fer més, així que millor viure la vida sense restriccions, sense que ens prenguin les llibertats. Tot anirà bé.

I fins aquí l'anàlisi de pa sucat amb oli que, si heu parat atenció, haureu descobert que estan basades en les 5 fases del dol, de la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross, a qui no coneixeu de res però les fases us sonaven perquè surten en un capítol dels Símpsons on en Homer menja fugu i el metge li diu que morirà en 24 hores.

I a vosaltres? Us ha canviat la pandèmia? Us identifiqueu amb algun dels grups?

L'inici del final. Encontres a la quarta fase.

El 8 de desembre de 2020 ha quedat marcat per un fet que hauria de ser el punt d'inflexió de la pandèmia: una dona britànica de 90 anys ha rebut una dosi de la vacuna anti-Covid de Pfizer. No és la primera persona que la rep (HOLA, ASSAJOS CLÍNICS) però sí la primera fora de la Fase 3.

O també es podria dir que és la que inaugura la Fase 4.

Però com? No havíem quedat que hi havia 3 fases?

Sí, els assajos clínics tenen 3 fases per demostrar seguretat i eficàcia. Però un cop acabats i autoritzat el medicament, es continua fent un seguiment per veure si hi ha algun efecte secundari que no ha aparegut en els milers de voluntaris de les 3 primeres fases i apareix quan el medicament s'administra a milions de persones.

Què pot passar? Podria morir algú que rebés la vacuna?

Sí, l'any 2021 moriran milers de persones després de rebre la vacuna. Cal entendre que la vacuna no et fa immortal. Si et poses la vacuna i t'atropella un camió, mors. També pot ser que emmalalteixis de qualsevol malaltia i moris. Càncer, embòlies, diabetis... no desapareixeran pel fet d'haver rebut la vacuna contra la Covid.

Per tant, si tots els anys mor gent, el 2021 no en serà cap excepció. I, tinguem-ho en compte, molts moriran després de rebre la vacuna contra la Covid.

No, no és la primera persona en rebre aquesta vacuna. Va darrere dels milers que han participat en els assajos clínics. Ara bé, tenint en compte que la setmana que ve fa 91 anys, podríem tenir la mala sort de veure ben aviat el titular "mor la primera persona en rebre la vacuna".

Però almenys, segur que no moren de Covid, oi?

Segur no ho és. Milers de vacunats podrien morir de Covid. En primer lloc, la vacuna necessita uns mesos per generar protecció. Aquesta dona vacunada haurà de rebre una segona dosi d'aquí tres setmanes i al cap d'uns dies ja estarà protegida. Però no pas al 100%, ja que els assajos clínics "només" han trobat una protecció del 95%.

A més, no se sap quant durarà la protecció de la vacuna. De moment sembla que la vacuna protegeix més que haver passat la Covid, la qual cosa és molt bona notícia. Però no és descartable que, després de les dues dosis, calgui fer-ne alguna altra de recordatori més endavant.

Com veieu, la pobra senyora britànica encara té moltes opcions d'infectar-se de Covid.

Després de la senyora de 90 anys, venia el senyor William Shakespeare, que no es va rumiar gaire si "to be vaccinated or not to be vaccinated".

Però llavors? De què servirà vacunar-nos?

La vacuna ha de servir, ara sí, per anar a buscar la famosa immunitat de grup. Sense col·lapsar UCIs, com passava si la buscàvem deixant fer al virus. Amb la immunitat de grup, el virus es troba el pas barrat per saltar d'un humà a un altre.

Dels 1100 contagis diaris que estem tenint ara mateix a Catalunya, si estiguéssim tots protegits per la vacuna, el 95% es frustrarien. Per tant en tindríem només 55. I d'aquí una setmana 3. I no és una ciència exacta i hi ha altres factors però probablement podríem passar a una situació en la qual no hi ha brots ni rebrots, només casos aïllats com els que preveien els llumeneres que tenim dirigint la salut pública quan el SARSCov2 va treure el nas al gener. 

També podria ser que la vacuna no acabés d'impedir infeccions (només fes que no emmalaltíssim tant) i que, sumat a una desescalada de mesures anticovid (mascaretes, ventilació, distància social...) mantingués el virus en circulació.

Però atenció a aquestes bones notícies:

Ja han publicat les dades de la vacuna de Pfizer. En vermell, els voluntaris que han rebut placebo. Veiem com dies després de rebre la vacuna, els contagis de Covid s'aturen bruscament en el grup que va rebre la vacuna de veritat mentre que els qui van rebre placebo se segueixen contagiant. La vacuna FUNCIONA.

I si no ens volem vacunar tots? He sentit que molta gent no es voldrà vacunar?

Doncs seguirem com fins ara. Potser millorant lentament perquè començarà a haver-hi gent vacunada i més gent que ja haurà passat la malaltia i el virus ho tindrà una mica més difícil. Però sense un % important de la població protegida (60 o 80%) és difícil que puguem tornar a fer vida normal de manera segura.

Hauria de ser obligatòria la vacuna?

Entrem en un terreny difícil. Perquè un té dret a no vacunar-se però l'altre també té dret a no ser infectat per algú que no s'ha volgut vacunar. O a no haver de tancar el seu restaurant o la seva discoteca.

Potser els passaports immunitaris podrien respectar les llibertats dels dos grups. Que els vacunats facin vida normal i els no vacunats segueixin amb les restriccions actuals. Però potser una empresa no contractarà no vacunats perquè no vol brots a la seva empresa que li facin perdre diners.

Com veieu, és un tema complex.

Però quins són els riscos de vacunar-se?

Aquí hauríem de separar els riscos reals (que s'han vist durant els assajos clínics) dels hipotètics (que no han passat però podrien passar perquè qui sap).

La vacuna produeix una sèrie de molèsties (febre, mal de cap, malestar general, inflamació, etc) que ja hem vist en altres vacunes. Estem entrenant el sistema immune per lluitar contra el virus i el sistema immune s'ho està prenent seriosament.

Entre els riscos hipotètics, podem dir més o menys el que vulguem. Com en qualsevol altre medicament o vacuna, sempre hi ha un espai, teòric, per riscos que no hem contemplat.

D'acord, et compro la vacuna. Queda molt per fer vida normal?

Ja veurem. De moment sembla que tenim un instrument per plantar cara al virus, que pot ser tan efectiu com els confinaments i les mesures estrictes que han pres països com la Xina, Taiwan o Austràlia. Segueixen quedant uns mesos molt durs per endavant, on cal continuar protegint-nos i protegir els més vulnerables.

La meva opinió és que en algun moment del 2021 tornarem a una normalitat semblant a l'era pre-Covid (parlo de sanitat, no pas d'economia). Que tornarem a veure tota aquella gent de fora dels nostres grups bombolla per fer activitats que estem deixant de fer per prudència. Seran, i permeteu-me l'acudit dolent que he avançat al títol, els encontres a la quarta fase.

Pensament crític, Jesse Pinkman i el metge que va mentir per vendre la seva vacuna.

Darrerament sovinteja a Twitter un perfil d'usuari que, amb actituds superbes i irrespetuoses, denuncia el relat oficial sobre la pandèmia. No tots aquests usuaris segueixen la mateixa teoria conspiratòria. N'hi ha que diuen que el virus no existeix, que la Covid no és tan greu, que tot és un muntatge dels governs per aplicar polítiques feixistes, que les vacunes són verinoses i que és més barat i eficaç beure diòxid de clor... la llista de teories és llarga i de vegades estan barrejades entre elles.

Més enllà de la inversemblança dels arguments esgrimits, em crida l'atenció aquest perfil psicològic i l'actitud que se'n desprèn. Ells són els que veuen coses que els demés mortals (ovelles del ramat) no veiem. Ells són els herois que s'enfronten a poderosos personatges que es confabulen en fosques conspiracions (suposo que ara les conspiracions són per Meet i d'aquí la importància del 5G). I això els fa sentir superiors, com un Neo que s'ha alliberat de les mentides de Matrix.

Aviam, caparrons. si després de 35 anys encara no tenim espases làser de Star Wars, com s'explica que hagin aconseguit coets que aterren sobre plataformes al mar?

En realitat, aquests personatges són com en Jesse Pinkman, quan decideix seguir el seu criteri i fer servir la banyera de ceràmica per dissoldre un cadàver en comptes de fer servir la de plàstic que li ha manat comprar en Walter White. En Jesse menysté els coneixements científics del seu professor de química i es guia pel seu "sentit comú". La banyera de ceràmica li sembla més adequada, més robusta i com que no entén la ciència que hi ha darrere de la decisió d'en Walter, ignora les seves instruccions i es guia pel propi criteri. En Jesse Pinkman seria el perfil d'aquest lliurepensador de Twitter que va a contracorrent del ramat (SPOILER: la decisió d'en Jesse de fer servir la banyera de ceràmica NO SURT BÉ).

D'en Xavier Abad sabíem que és cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'IRTA-CReSA però gràcies al sagaç Joan Zeitgeist ara hem descobert que el seu pla malvat i allò que realment el realitza professionalment és dedicar-se a espantar tietes. Moltes gràcies, Joan, no sé què faríem sense tu.

Tornant a les vacunes, fa anys que existeix un nodrit corrent de grups antivacunes. Entre les seves proeses destaquen haver fet revifar malalties mortals que teníem molt a prop de l'eradicació, com el xarampió. I un dels herois del moviment és l'Andrew Wakefield, metge que va advertir de la perillositat de la triple vírica i la seva relació amb l'autisme.

El ramat segueix els consells de científics de pa sucat amb oli a sou de les farmacèutiques. En canvi, els übermensch s'informen pel seu compte. A les pàgines d'empresaris com en Wakefield o en Pàmies, que per uns mòdics eurets et fan sentir part d'aquesta elit de lliurepensadors.

L'estudi d'en Wakefield va ser publicat el 1998 i va causar una baixada de les taxes de vacunació a diversos països. Al Regne Unit les taxes de vacunació van caure del 92% al 85% i els casos de xarampió van pujar de 58 a 1348.

L'any 2004 es va destapar el frau. 10 dels 12 coautors de l'article d'en Wakefield van retirar la seva signatura i The Lancet finalment va retirar l'article. Es va descobrir que Wakefield tenia un conflicte d'interessos, ja que volia patentar una vacuna única contra el xarampió i la retirada de la triple vírica el podria haver beneficiat. A més cobrava d'un advocat del moviment antivacunes americà, que volia "proves científiques" per demandar les farmacèutiques.

Resumint, des de 2004 se sap que la triple vírica és segura però milers de famílies escullen no vacunar els seus fills perquè són escèptics. No es creuen la versió oficial. Són lliurepensadors.

Malauradament, aquest escepticisme i pensament crític no el fan servir per analitzar la informació que els arriba dels moviments antivacunes. Confien cegament en gent com en Wakefield, que segueix sent un important líder del moviment. Una persona capaç d'enganyar falsificant dades d'un estudi científic i difondre la por a una vacuna que salva milers de vides cada any a canvi de suborns d'advocats amb pocs escrúpols.

 Com més perspicaç és un pensador crític, més lluny arriba descobrint la profunditat de la conspiració. Aquí la Sylvia ha pensat molt fort i ha vist clarament que darrere de tot hi ha el mateix Satanàs, que a través del Nou Ordre Mundial (NOM) vol alterar el nostre ADN i deixar-nos mig tarats a tots.

I sí, els científics de vegades s'equivoquen (recordem més d'un metge famós dient al principi de la pandèmia que això no era més que una grip o que no tindríem més que uns pocs casos al nostre país). I està bé fer una anàlisi crítica de les informacions que ens arriben. Però és important no oblidar-se l'esperit crític quan parlen els líders dels moviments conspiranoics dels quals som fidels seguidors.

(El post d'avui està dedicat al David, lector habitual d'aquest blog i millor amic i persona, que fa uns dies va quedar bloquejat en un embús a causa d'una manifestació de negacionistes de la Covid.)

El coet perdut i l'esperit d'en Mourinho.

Fa poc us parlava de la NASA catalana i de com des de certs sectors es feia burla d'una iniciativa que intentava impulsar un sector econòmic d'alt valor afegit basat en la ciència.

Doncs bé, aquesta setmana ha sortit el segon capítol d'aquest drama. Aquí el teniu:

Si aneu per Twitter trobareu molts acudits sobre el satèl·lit espanyol perdut i molta gent indignant-se pel malbaratament de diners.

Però no ens quedem amb la schadenfreude. O sí, però deixem-la per més tard. Perquè perdre un satèl·lit és habitual. Es tracta d'una tecnologia molt complexa. En anglès hi ha fins i tot una expressió "it's not rocket science!" que valora la dificultat intrínseca als llançaments espacials.

Llençar un coet a l'espai i fracassar en l'intent no és res de què avergonyir-se. Al contrari, és un orgull disposar de tecnologia per enlairar coets. De fet, en la notícia, si hi entrem a fons, veurem que el coet que ha "fallat" no era espanyol. El que havia fabricat Espanya era un satèl·lit, que no s'ha pogut arribar a desplegar. Per tant, és com si algú que fabrica pernils n'envia una comanda a un prestigiós restaurant i l'empresa transportista els perd pel camí. Això no diu res dolent del fabricant de pernils. O sí, diu que no tenen furgoneta pròpia i depenen d'algú que els transporti els pernils.

Per tant, la meva opinió és que si ens hem d'avergonyir d'alguna cosa és de no saber fer coets i, en canvi, riure'ns de qui sí que n'ha fet un, encara que hagi fallat.

Els dos capítols d'aquest drama giren al voltant d'un comportament molt comú a Espanya, lligat també a la bona acollida que va tenir un personatge com Mourinho.

Quan Mourinho va aterrar a Madrid, en Pep Guardiola enlluernava amb un futbol de fantasia. Atac, gols, estètica, títols. Ho tenia tot i a més, a les rodes de premsa era educat, respectuós amb el rival i bon comunicador.

L'objectiu de Mourinho, i dels qui el van contractar, no era pas que el Madrid jugués tan bé com ho feia aquell Barça de Guardiola. L'objectiu era que el Barça jugués tan malament com ho feia el Madrid. L'estil de Mourinho era un joc basat en la força física, en la violència (dins i fora del camp), en les tanganes, en les queixes arbitrals, en desprestigiar els rivals. Mourinho va venir per baixar Guardiola al fang. I això enamorava molts dels seus seguidors.

Per què? Perquè Espanya està plena (i Catalunya, per osmosi, també) de mediocres ressentits i envejosos que quan veuen algú amb ambició per fer les coses bé, en comptes de prendre'n exemple i intentar emular-lo, decideixen destruir-lo o, pitjor, esperar que vingui algú a destruir-lo.

Mentre a la Xina, Japó o Corea miren cap a l'espai, competeixen per fer mòbils d'última generació i valoren els cervells que construeixen projectes importants al voltant del coneixement, aquí seguim fent bullying als "empollons" de la classe.

I aquesta tendència, més enllà de la baixesa moral que suposa, ens condemna a viure en un país de mediocres, on el talent ha de fer les maletes per anar a llocs on se'l valora. Un país d'envejosos que, des del bar, amb un cigaló a la mà i un escuradents a la boca, quan veuen enlairar-se un coet, en comptes de somiar amb futurs esplendorosos, desitgen veure com el coet esclata.

Arriba la vacuna?

Aquest dilluns 9 de novembre, un comunicat de Pfizer anunciant bons resultats preliminars de la fase 3 de la seva vacuna va desfermar l'eufòria als mitjans de comunicació i a les borses. Curiosament, no va ser Pfizer l'empresa que va pujar més a la borsa sinó companyies hoteleres o d'aerolínies, que van veure la llum al final d'aquest túnel de "nova normalitat" que les està matant.

Estem davant d'un dia clau? Ha canviat definitivament alguna cosa en la lluita contra la Covid o seguirem necessitant durant molt de temps mascaretes, distàncies i gels hidroalcòholics?

Pfizer fins ara era famós per comercialitzar la Viagra.

Què diuen els resultats que s'han anunciat?

S'ha explicat malament en molts llocs. No són proves que han fet en 94 persones. Les han fet en més de 40000 voluntaris, dels quals 94 s'han contagiat de Covid.

En la fase 3 de la vacuna, Pfizer dona la seva vacuna a milers de voluntaris. A molts altres voluntaris els dona un placebo. En una vacuna perfecta, els del grup control (placebo) anirien contagiant-se de Covid igual que els que no han rebut cap vacuna i els que han rebut la vacuna estarien protegits.

Pfizer ha dit que la protecció de la seva vacuna és superior al 90%, la qual cosa vol dir que dels 94 contagis, com a molt 8 havien rebut la vacuna de veritat. Això és molt bo, ja que per sobre del 50% es considera que la vacuna és útil i pot comercialitzar-se.

Són aquests resultats preliminars. Es continuarà fent aquest recompte fins que s'arribi a 164 contagis, en els quals pot variar aquest 90% d'eficàcia (No, aquí tampoc es pot fer un STOP THE COUNT).

La protecció durarà per sempre?

Això no es pot saber encara perquè no ha passat prou temps. Un escenari probable és que la protecció duri uns mesos o uns pocs anys i calguin dosis extres de la vacuna per seguir protegits. Potser no d'aquesta mateixa vacuna, que pot ser una de les primeres en comercialitzar-se, sinó d'altres vacunes que arribin més tard però siguin més efectives.

Segurament passaran dues coses: una, que amb percentatges grans de la població vacunada, el virus correrà menys. No tindrà tantes facilitats per contagiar fàcilment i serà molt més residual. I dues: el virus pot mutar en altres varietats contra les quals la vacuna no sigui tan efectiva.

Estaríem davant de l'escenari "és com una grip". Una malaltia que va fent pics periòdics matant cada any uns pocs milers de persones vulnerables.

Quan ens la podrem posar?

Aquí els més savis apunten a les dificultats logístiques de vacunar tants milions de persones. Només cal recordar els problemes que hi ha hagut amb la vacuna de la grip aquest any (un repte molt menor), que ha esgotat existències per una demanda superior a la d'altres anys per entendre que hi haurà problemes.

Cal produir milions de dosis, distribuir-les i administrar-les a milions de persones. A més, aquesta vacuna presenta dificultats afegides en tant que es basa en ARN missatger i requereix unes condicions de fred especials per a conservar-se en bon estat.

Cada país haurà de negociar amb la farmacèutica per comprar les dosis i muntar la logísitica necessària per vacunar la població, prioritzant qui la rep en primer lloc amb criteris que haurien de ser de salut pública (personal sanitari i persones vulnerables primer).

En el vostre cas, segurament pugueu posar-vos la vacuna en algun moment de 2021.

Què és això de l'ARN missatger?

Les vacunes tradicionals es basen en inocular virus morts o debilitats a l'organisme per tal que aquest generi resposta immune. En aquest cas no s'inocularia cap virus sinó només una molècula que fa que les cèl·lules humanes sintetitzin una proteïna del virus, l'alliberin al medi i el sistema immune sigui capaç d'aprendre a combatre aquest cos estrany.

L'inconvenient principal és que l'ARN és molt inestable i per això cal conservar-lo a temperatures molt baixes (-80ºC).

Serà segura aquesta vacuna? I si no me la vull posar?

Resposta curta: sí, serà segura. I si no te la vols posar, pitjor per tu i per als que t'envolten.

Si els estudis de fase 3 tenen èxit voldrà dir que la vacuna és segura i té un grau de protecció acceptable. Això no vol dir que no hi hagi cap efecte secundari però aquests seran ridículs comparats amb el que ens pot passar si decidim no posar-nos la vacuna i infectar-nos pel virus.

De retruc, si la cobertura de la vacunació és àmplia, tindrem la famosa "immunitat de grup" que augmentarà la protecció als qui s'han vacunat i també als que no, ja que en haver-hi menys persones infeccioses, serà molt més difícil contagiar-se.

I si aquesta vacuna al final falla?

Hi ha deu vacunes més en fase 3. I totes donen motius per a l'esperança. Al 2021 és més que probable que tinguem alguna cosa més que mascareta, mans i distància per enfrontar-nos al virus.

Però ara no. I sabent que hi ha "reforços" en camí, toca més que mai protegir-nos, ser prudents i utilitzar totes les eines que tenim a l'abast per posar-li les coses difícils a l'expansió del virus. Fem servir tests ràpids, obrim les activitats amb seguretat, quan la situació epidemiològica ho permeti, siguem pacients i posposem aquelles festes amb centenars de persones tancades en un local. Seguim protegint els més vulnerables.

La NASA catalana

 Recentment ha aparegut als mitjans un pla del govern català per potenciar la indústria aeroespacial. Això, que a la gent de ciències ens pot semblar un projecte engrescador, ha estat rebut amb un allau de crítiques des de l'oposició. Vegem-ne alguns exemples:

Llegint aquests tuits, no puc deixar de tenir la sensació que els ximples de la classe, aquells que es dedicaven a burlar-se dels "empollons" han acabat a la política.

Durant els últims anys, amb la crisi del totxo i els anys de recessió, semblava que molta gent havia entès que basar l'economia en sectors de baix valor afegit, com el turisme de masses i l'hostaleria, ens condemnava a ser un país pobre. En aquest sentit, s'havia parlat d'intentar competir en alguns sectors de tecnologia punta. Amb iniciatives com el 22@, que donaven una empenteta des de les institucions.

No hi entenc gens d'aeronàutica, ni sé valorar les opcions que té aquest projecte de tirar endavant i assolir els objectius proposats. Però qualsevol projecte que es basi en atreure científics i enginyers de primera línia al nostre país em sembla, d'entrada, una bona idea.

Perquè el coneixement sempre serveix. Fins i tot quan no hi ha una previsió immediata de guanys econòmics.

Davant de la pitjor crisi sanitària i econòmica en un segle, un 34% de pobresa infantil i desfent-se el teixit industrial català, el govern destinarà 18M a invertir en un sector que podria potenciar la indústria d'alt valor afegit i crear centenars de llocs de feina qualificats.

L'aposta de Taiwan per la tecnologia sembla que va sortir bé. I al Japó. I a la Xina. I a Corea del Sud. Ara mateix no se m'acut cap país que s'hagi arruïnat apostant per la ciència i la tecnologia.

Honestament, no sé quina part de catalanofòbia hi ha en aquestes crítiques i quina part de tecnofòbia. O potser, com diuen en aquest article, el problema, el que els ha fet saltar les alarmes, és que els satèl·lits seran a més de 50 km d'alçada, fora de la jurisdicció espanyola.

Ichiban

 Diuen que després de la Guerra, els japonesos van decidir fabricar rellotges. En comptes de començar des de zero, van copiar els rellotges suïssos, que eren els millors del món (Ichiban). D'aquest procés de còpia en va resultar un aprenentatge perquè quan treballes a fons en un sector de coneixement, tard o d'hora l'acabes entenent. I en uns anys, el Japó era capaç de fabricar els seus propis rellotges de gran qualitat.

Ha passat una cosa semblant amb els xinesos i l'electrònica. De fabricar còpies barates de mòbils han passat a tenir marques de primera línia. Primer copies al millor, n'aprens i acabes sent tu el millor. O almenys un dels bons.

Innovar no és fàcil. No sempre és possible. Potser vols un cotxe que funcioni amb aigua en comptes de fer-ho amb benzina i simplement no és possible. Però quan hi ha algú que ha fet el que tu vols fer, pots començar per copiar-lo.

I aquesta és la meva crítica més dura contra la gestió de la pandèmia al nostre país. Es podia haver copiat el que han fet la Xina, el Japó i Corea del Sud. Per què no ho han fet? Per què han deixat que dues onades ens passessin per sobre i ens deixessin en una situació sanitària i econòmica de la qual ens costarà molt recuperar-nos?

Mentre Corea del Sud tancava escoles per xifres d'un centenar de contagis al dia, aquí vam obrir amb xifres molt pitjors i ara seguim aguantant perquè no podem acceptar que ens vam equivocar. S'han tingut en compte els criteris de Harvard per obrir les escoles en funció de la situació epidemiològica de cada zona?

Fa tres mesos que tenim disponibles apps per traçar contagis però no les volem fer servir perquè no va amb el nostre estil de vida.

En aquesta fase de la pandèmia, ja tenim disponibles tests ràpids que són una estratègia activa que es pot plantejar de forma agressiva, com fa la Xina, fent 9 milions de tests en una ciutat amb 12 casos.

Què estem fent per promocionar el teletreball des de les administracions?

I sí, és cert que l'èxit depèn més de l'estratègia que de la intensitat de les mesures, com bé sabem a Espanya, un dels països que ha patit més la pandèmia malgrat haver aplicat també mesures molt extremes. I cada país té una situació diferent i una idiosincràsia pròpia. Però això no vol dir que no puguem aprendre més (i més ràpid) de l'experiència dels que se'n en surten millor que nosaltres.

Cuideu-vos tots molt, que som en un moment crític. Comença a sonar un confinament cap al novembre. I cuideu les persones més vulnerables.