dijous, 9 d’agost del 2012

La influència del clima en la literatura

Ja estem ficats de ple al mes d'agost. Les cadenes de televisió retiren els seus millors programes i farceixen la graella de reposicions, pelis de sèrie B i esdeveniments esportius de poca volada (sí, de debò, això dels JJ.OO. és digne d'estudi: ens passem quatre anys ignorant esports com el triatló, el rem o el taekwondo i ara, durant quinze dies, es veu que són esports interessantíssims). Les notícies parlen de temes frívols i el país es continua enfonsant, sí, però nosaltres el mirem amb calma des de la platja, una mica atents al socorrista però més que res per evitar que ens ompli de sorra si decideix anar al rescat corrents i passa pel nostre costat.

En aquest món tothom intenta sobreviure com pot. Els conreus, les persones, les idees... Cadascú s'adapta a les condicions de l'entorn. Sota el sol intens de l'estiu, les neurones semblen estovar-se com blocs de mantega que han quedat fora de la nevera. El cos demana pausa i la ment una lleugeresa refrescant.

I ja que som a la platja, ens podem girar amb la curiositat literària, per veure si hi ha algú llegint a la vora. I veiem una dona gran llegint una revista de famoses que també estan a la platja, un home amb el Marca, enorgullit pels èxits patris en diversos esports d'aquests tan importants i sí, hi ha una dona jove llegint un llibre força gruixut. No veig quin és però m'imagino que es tracta del llibre que li va regalar al seu marit per Sant Jordi. Ho pressuposo perquè sí que veig que té dos punts de llibre. Ella, optimista, havia suposat que el marit se l'acabaria en un parell de setmanes i així ella en podria gaudir a l'estiu però anaven passant els dies i ell no avançava a prou velocitat. De fet, al final ella devia posar alguna mena d'ultimàtum: "si no t'agrada, doncs ja me'l llegiré jo!". Però la dona tampoc ho tindrà fàcil. Cada minut i mig ha d'aixecar la vista per controlar els seus bessons, que juguen a la vora del mar, i renyar-los perquè molesten a aquell home gras o perquè destrossen el castell de sorra de dos nens nòrdics. Això la desespera a ella, que veu que no podrà acabar el llibre abans del final de l'estiu i desespera també als protagonistes del llibre, que han d'aturar-se i tornar a començar l'acció cada cinc frases.

Però m'estic desviant una mica del tema. El que volia dir és que l'estiu marca un canvi de rutines que afecta al conjunt de la societat i, per inclusió, al sector literari. Els bioritmes s'estoven amb la calor i les neurones no funcionen de la mateixa manera. L'oci (el propi i el de les persones properes, com aquests bessons de qui he parlat fa un moment) interromp la concentració necessària en el procés creatiu. I aquest trasbals, per força ha d'afectar a la quantitat i a la qualitat d'allò que s'escriu. En Huxley, al seu món feliç, semblava advertir que els climes freds eren més adients per als escriptors. I si es podia comptar amb molts dies de tempesta, encara millor. No només pel temps per escriure que oferia la reclusió obligada, sinó també pel caràcter ascètic que els llamps i trons imprimien a les ments creatives.

Hi ha escriptors que costa molt entendre què diuen. Una mica com si visquessin en zones amb molta boira i aquesta s'acabés colant entre les lletres dels seus escrits.


Avui en dia, en aquest món ple de comoditats, no sé si es pot considerar que el clima és un factor determinant. Un pot enviar la família a la platja, quedar-se a l'habitació amb l'ordinador i l'aire condicionat i aprofitar per rematar aquella novel·la que fa mesos que té a mitges. No sé què en penseu vosaltres. L'estiu us fa més creatius, menys? Més seriosos, més frívols?

15 comentaris:

  1. A mi com que em comenta menys gent intente fer més coses, escriure-hi més per a poder atraure alguns comentaris a diversos temes, i em dóna més ganes d'escriure, jo mai no escriuré una novel·la llarga o un gran llibre però sóc captador de sentiments que expose en articles, contes i poemes.
    Fa molts anys el fet de tenir un llibre et feia un home amb sort, com que no hi havia ni televisió ni ràdio ni Internet aquell que tenia un llibre era un afortunat que podia explorar móns més enllà de les seues fronteres, amics i familiars, hui com que tenim de tot, tv, ràdio, Internet, diaris, etc. ens és més complicat obrir un llibre i començar a llegir, s'ha guanyat en històries però són molt més endogàmiques, abans era el iaio qui feia passar els contes d'una generació a una altra i cada persona agafava el saber dels seus avantpassats.
    A l'estiu, ja et dic, jo escric més, molt més i és per això per poder parlar amb algú en aquest món d'illes supracomunicades, sempre estime la individualitat però amb comunicació i hui en dia és un èxit si algú pel carrer et diu bon dia.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que cal saber trobar els avantatges del que tenim avui i utilitzar les eines modernes per aconseguir allò que enyorem del passat. Així, com a exemple, fer servir la immediatesa del whatsapp per quedar amb un amic i fer una cervesa.

      Elimina
  2. Jo tinc un xiquet que s'ha de vigilar tot lo dia. Si em deixen a 100 km, amb l'aire condicionat, escric una simfonia i una novel·la. Però de moment t'escric aquí, fent el que puc (que diuen que és força, per la feina que tinc a casa)
    El Vicent té raó, a mi m'agrada llegir-lo, tot i que no estic mai a la seva alçada. Però aprenc, que és el que compta!
    Salut... i ombra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És evident que quan no hi ha temps per a tot, cal establir unes prioritats. No obstant això, no estaria de més fer la prova dels 100 km i l'aire condicionat amb tu, no fos cas que en sorgís la primera novel·la simfònica de la literatura musical catalana.

      Elimina
  3. De vegades somnio en passar un mes a una illa grega, jo sol, ran d'aigua... crec que podria escriure la millor obra del món (sé que és fals, però ho crec). La qüestió de l'estiu és que estic tothora amb els meus fills, fet que valoro més que escriure la millor novel·la del món, i això fa impossible qualsevol concentració; i també és cert que al llarg de les vacances em surt l'estrès de tot el curs i estic com en un núvol, vagant com un zombi. Tot i així, alguna coseta escric. I aquesta coseta em surt més bé com menys ambicions tinc vers ella, quan és per pur gaudi i sense intenció que sigui llegida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sincerament admiro aquesta capacitat teva per treure temps per fer tantes coses (i fer-les bé).

      I també estic a l'espera de poder llegir la millor obra que escriuràs.

      Elimina
  4. A mi em sembla que qui té la voluntat d'escriure ho fa, amb calor o fred. Bé, a mi qualsevol cosa se'm fa més difícil amb calor, però tampoc em concentro massa per escriure en qualsevol moment de l'any. Respecte al blog, miro de no deixar-me guiar per l'època de l'any a l'hora de trobar temes, aquests venen quan venen, però a l'estiu hi ha menys gent i la que hi ha no sembla que tingui massa ganes de que li escalfin el cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment el clima mai serà l'únic factor. Jo crec que hi ha establerta aquesta intuïció que diu que la calor empitjora el rendiment del cervell però m'agrada fer aquests posts interrogatius per veure si els lectors m'acaben fent aprendre alguna cosa que no sospitava.

      Elimina
  5. Depèn de les obligacions i les ganes. Si tens fills suposo que trobar temps per a tu ha de ser més difícil, no impossible. Jo no en tinc però aquests dies de vacances em relaxo i intento desconnectar (dic intento, pq ara mateix sóc aquí comentant i en teoria "tinc vacances"). El que sí que és veritat és que el fred o la calor excessius poden marcar el caràcter de les persones i, de retruc, les obres. El teu post no és gens vacacional, el sol no t'ha fos ni una neurona, eh?! Bon agost calorós ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que dius això del caràcter de les persones m'ha vingut a la memòria la tramuntana i els rumors que la lliguen a una certa bogeria. Jo sempre he tingut la teoria que tot es basa en l'efecte dels cabells despentinats, que donen massa sensació de llibertat.

      Elimina
  6. Felicitats per la nominació als cats!

    ResponElimina
  7. I tant, la calor empitjora el rendiment del cervell. T'ho dic jo, que en tinc una per setembre i no hi ha manera d'avançar el temari!
    Bromes (força reals, però bromes) a part, no sé si influeix o no el clima en l'escriptura. Això sí, jo quan he escrit una mica, ho he fet a les nits, quan tothom dorm. Així que jo el que necessito és no haver de matinar l'endemà! M'agrada la calma de la nit, que els meus pares dormin i em deixin tranquil·la, i que ja no quedi ningú tampoc per internet amb qui pugui xerrar. Només el word i jo, i anar fent. Però bé, parlo d'anys enrere, i ara no escric massa. Algun post de tant en tant, que surt quan surt i punt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sé si escric millor a la nit però sí que és quan m'agrada més escriure. Quan s'ha acabat tot el que havies de fer al dia i tens tot d'hores en negre per pensar, per especular, per deixar anar la teva ment... és com un bany d'escuma per la ment.

      PD: Benvinguda de nou. Quant de temps! :)

      Elimina
  8. No sé si em fa més o menys creatiu, però crec que a l'estiu tinc una certa tendència a "distreure'm".
    Com a curiositat, vaig llegir que Islàndia és el país del món on un percentatge més gran de la població publica un llibre al llarg de la seva vida. Això estaria en la línia del Huxley, no?

    ResponElimina