Programació d'estiu

Quan arriba l'estiu, la majoria dels canals opta per donar vacances al personal i deixar la programació en serveis mínims. Reposicions de velles glòries i algun programa "fresc" d'estiu que més valdria haver substituït per qualsevol reposició.

No sé si no seria millor deixar marxar tots els treballadors, deixar l'edifici obert i que qualsevol pogués entrar i fer-hi un programa o curiosejar per la videoteca i posar les reposicions que volgués. Bé, potser és justament el que fan.

Aquest any optaré per les reposicions al blog. Com que sé que molts de vosaltres feu vacances i no vull estressar-vos, només hi posaré uns pocs relats, curtets i amb una foto. Podria fer com en Pons i reciclar posts antics però jo confio en la intel·ligència dels lectors d'aquest blog i dono per fet que saben buscar els posts antics. (Hi ha algun botó en algun lloc, crec.)

Que passeu un bon estiu!

Lliurament de premis del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio i presentació del llibre Comuniquem-nos!

Com ja vam comentar fa un parell de setmanes, el passat 29 d'octubre s'havien de lliurar els premis del VI Concurs ARC de Microrelats a la ràdio.

L'acte va estar presidit pel Ferran Planell, president de l'Associació de Relataires en Català, a qui van obligar a ser molt breu en les seves intervencions i conduït pel Toni Arencón, que va presentar dues taules literàries amb les novetats de l'any de diversos relataires, a càrrec de Glòria Calafell, Aleix de Ferrater, Liudmila Liutsko, Marta Pérez i Sierra, Empar Sáez, Sílvia Romero i Jordi Masó.

També hi van assistir altres relataires com en Garbi24, la Carme o l'E.VILADOMS, que va ser qui va aconseguir col·locar més relats a la final.

El guanyador del concurs va ser en Jordi Masó, amb el relat Progrés.

En segon lloc va quedar en Sergi Monteagudo, amb el relat Exorcizamus-te.exe.

I el tercer lloc va ser per en Frederic Blanco i el seu relat Censurada. 

Foto dels guanyadors dels 3 primers premis i també del guanyador del disseny de la portada. Extreta del facebook de ARC a la Ràdio, on també trobareu més fotos i vídeos dels autors llegint els relats guanyadors.

Després tothom va poder contemplar, fullejar i comprar el llibre Comuniquem-nos!, un petit triomf més de la literatura catalana, que lluita per sobreviure en condicions molt difícils, com va recordar el president de l'ARC i, de forma més irònica, en Toni Arencón, que va fer esment a la multitud de mitjans de comunicació de primera línia que van assistir a l'esdeveniment.

En acabar, es va anunciar la propera edició del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio, que ja ha començat, amb el tema "Mitjans de Transport".

Miniconcurs: El repte de l'oxímoron.

No sé si a vosaltres us passa però sovint, quan escric, dubto si estic elaborant una metàfora, una paràbola o una al·legoria. Llavors vaig a la Viquipèdia, llegeixo totes les definicions i em queda ben clar... durant trenta o quaranta segons. Després se m'oblida tot de nou.

Com que, de tant en tant, em fa ràbia ser ignorant, he pensat que escriuré una sèrie de posts al voltant de diferents figures retòriques. A veure si així, amb l'ús, se m'acaben quedant els conceptes una mica més arrelats. Més que copiar les definicions i explicar les característiques de cada figura retòrica, que sembla una feina cansada, avorrida i poc lluïda (ja hi ha milers de pàgines a internet que segur que ho expliquen millor), he decidit que els posts siguin creacions més o menys literàries estructurades al voltant d'una figura retòrica.

I he decidit que aquesta nova secció s'inauguri amb un petit relat al voltant de l'oxímoron. També m'ha semblat bona idea no escriure jo el primer post de la sèrie sinó treure aquest honor a concurs. Per no crear un nou concurs en el sobresaturat panorama de premis literaris en català, he aprofitat l'edició 544 del Repte Clàssic de Relats en Català.

Si hi voleu participar, només heu d'escriure un relat del tema que vulgueu però que contingui almenys 3 oxímorons. L'extensió ha de ser de 400 a 800 paraules i teniu fins diumenge 12 de maig a les 20h.

En principi els relats participants al Repte de Relats en Català s'han de penjar al Fòrum. En aquesta ocasió també es podrà fer a qualsevol lloc d'internet (inclosos els vostres blogs, si en teniu) i n'hi haurà prou que al Fòrum hi hagi un enllaç cap al relat.

Si teniu dubtes sobre com participar, ja els intentaré aclarir als comentaris. I si us fa gràcia la idea però només a mitges perquè també us fa una mica de mandra, teniu l'opció de participar fora de concurs. Però no us ho aconsello perquè pot ser que no hi hagi moltes més oportunitats per aconseguir que us publiquin un relat en aquest blog!

 Pel que fa als oxímorons, aquí en teniu la definició, que inclou alguns exemples. Us en poso un a tot color, per allò que una imatge val més que mil paraules:

En aquest quadre de Magritte podem veure una espelma que emet una llum fosca. Font.

La literatura Memento en català

L'últim dia us vaig parlar de la literatura Memento i, pels comentaris, em penso que va quedar la idea que jo estava bastant en contra d'aquesta tendència moderna a escurçar els texts. I em va saber una mica greu perquè tampoc voldria semblar un d'aquests profes repel·lents que es pensen que tenen dret a enrotllar-se com catifes perses i a sobre pretendre que tothom els escolti atentament.

En el món modern, irònicament, per ser "enrotllat" no és aconsellable enrotllar-se massa (imatge trobada aquí)

Així que avui us volia dir que "Ei tios, que encara sóc una mica jove i una mica modern!". Sé veure els avantatges de la brevetat i fins i tot he participat en algunes iniciatives pioneres de la literatura Memento.

Per exemple, el llibre Relatsencatala.com 2.0. que va recollir el primer relat que vaig publicar en paper. El meu pare va treure molt de profit d'aquest llibre ja que en aquells temps no era un lector habitual (un lector de novel·les) però un llibre de relats curts li servia per omplir les estones buides dels seus viatges.  No havia de recordar el que havia llegit l'últim dia perquè sempre podia començar a llegir un relat nou. Si un relat l'avorria, passava al següent. I quan arribava al final del llibre, podia tornar a començar perquè havia passat tant de temps que ja no recordava la majoria de les històries. Tot un exemple de literatura Memento.

Relatsencatalà.com 2.0 va ser una de les primeres iniciatives on petits bocins d'internet 2.0 (més modern que l'internet 1.0) van acabar impresos en paper.

Val a dir que, contradient la tesi que exposava al post anterior, el meu pare s'ha acabat convertint en un lector més o menys habitual de novel·les. Per tant es podria pensar que la literatura Memento pot ser un trampolí cap a altres lectures més exigents. O també hi ha la possibilitat que al meu pare senzillament li agradi portar la contrària.

Els escèptics més moderns diran que les històries de Relatsencatala.com 2.0., algunes de les quals arriben fins als 30 minuts de lectura, no es poden considerar literatura Memento. Potser no van desencaminats perquè un parell d'anys després de la mateixa editorial va publicar un altre llibre de relats. I agafant la onada de modernitat, van limitar l'extensió dels relats a 330 paraules.

10x10 microrelats conté 100 microrelats escrits al voltant de 10 temes diferents: infidelitat, gelosia, venjança, poder, èxit/fracàs, secrets, equívocs, bogeria, culpa i passió. La iniciativa va sorgir de la idea de fer un llibre basat en el Repte.

Val a dir que adaptar-se a la brevetat que semblen exigir els temps moderns no és garantia d'èxit. Avui hi ha literatura breu per donar i per vendre. O, en el cas de la que circula per Internet, per regalar-ne. N'hi ha tanta que un no sap per on començar.

Jo us recomanaré un bloc que trobo que reuneix textos de qualitat i s'adequa perfectament al concepte de literatura Memento*. El bloc es diu La bona confitura i es tracta senzillament d'un recull de microrelats, escollits amb el bon criteri de l'editor del bloc, en Jordi Masó.

I ara us demano a vosaltres: quines són les iniciatives (blocs, webs, pàgines de facebook, performances multimèdia,...) relacionades amb la literatura Memento catalana que més us agraden? (marco en negreta les tres condicions innegociables que ha de complir la iniciativa: ha de ser literatura, ha de ser breu i ha de ser en català). Podeu proposar-ne més d'un cadascú però tampoc us passeu, eh?

Per fer-ho més interessant, divertit, 2.0 i modern, amb les propostes que em feu intentaré fer una enquesta (a veure si aquest cop me'n surto millor que l'últim) que permetrà als lectors d'aquest bloc votar segons les seves preferències. Finalitzat el període de votacions, faré un post sobre la iniciativa que guanyi. Sí, apreciats lectors, aquest és un bloc moooolt interactiu. Sempre que us animeu a participar, és clar.

*: Ara m'ha donat la sensació d'estar repetint molt això de literatura Memento. Creieu que si el segueixo repetint sense parar puc aconseguir que la gent l'acabi fent servir?

Poesia combinatòria

En Lance Gilbert Yorke és un personatge que surt a la novel·la que estic escrivint. Es dedica, entre altres coses, a matar gent i a escriure poemes.

Hi ha un moment en el qual, per motius professionals, vol seduir la Sarah i fa servir un dels seus trucs de poeta. Li regala mitja dotzena de roses amb una cinta lligada a cada rosa que conté un vers. Els versos es poden ordenar de qualsevol manera i junts faran un poema. La gràcia del joc és que aquests sis versos, ordenats de totes les maneres possibles, produïen 720 poemes diferents. Un d'ells seria aquest:


El destí llegeix en els teus ulls
desfent els misteris de l'univers
sense ritme i sense cor
cristalls de foc esberlen el teixit del temps
els invisibles reciten poemes sense rima
en la distància, la nit es trenca en estrelles.

Però en principi, qualsevol de les altres 719 permutacions seria també vàlida.

Un cop pensada aquesta escena, vaig creure necessari buscar informació sobre aquest tipus de creacions literàries. A mi se'm va acudir que s'havia de dir "poesia combinatòria" però valia la pena assegurar-se'n que no es deia d'una altra manera, ja que quan no ets un escriptor de prestigi reconegut, això s'interpreta més com a ignorància que com a innovació. Així doncs, vaig preguntar-ho al Fòrum de Relats en Català on no vaig obtenir les respostes que buscava però en canvi vaig ofendre uns quants poetes, incapaços de suportar la imatge d'algú barrejant versos amb matemàtiques impunement.

Així que no em va quedar més remei que fer una tediosa recerca d'informació, arribant en molts casos a les pàgines de resultats 2 i 3 de la cerca de Google, obrint desenes d'enllaços a pàgines inútils, alguns carregats de finestres emergents amb publicitat agressiva, d'altres escrits en Comic Sans o dissenyats amb combinacions de colors terrorífiques.

Però després de tots aquests patiments vaig trobar una curiositat i dues petites joies relacionades amb la poesia combinatòria que vull compartir amb vosaltres.

La primera descoberta va ser el Generador de poemes catalans. Es tracta d'un web amb un botó que diu "Genera". Cada cop que algú fa clic al botó es crea un poema nou. No expliquen com ho han fet però tot sembla indicar que tenen una base de dades amb unes quantes dotzenes de versos (que no sé d'on han tret) suficientment ambigus sintàcticament com per poder ser combinats més o menys a l'atzar. Un petit programa s'encarrega d'anar a buscar alguns d'aquests versos a la base de dades i disposar-los de forma aleatòria.

En segon lloc vaig trobar els cent bilions de poemes de Queneau. Es tracta d'un sonet amb 10 possibilitats diferents per cada vers. La versió en paper és realment curiosa.

Dibuix del llibre de Queneau, extret d'aquí. Cadascuna de les deu pàgines estaria retallada en tires horitzontals per tal de poder llegir tots els possibles poemes. Tot i que és impossible llegir totes les combinacions. Suposant que triguem un minut per llegir cada sonet necessitaríem més de 2 milions de vides per llegir-los tots, posant que visquem 80 anys i no fem res més a la nostra vida que llegir aquest llibre.

Si el llibre de Queneau impressiona pels seus números, hi ha un altre treball que encara crida més l'atenció per la seva aparent complexitat. No sé si algun cop heu intentat crear un palíndrom. A mi em sembla una tasca bastant difícil, no sabria per on començar (diuen els experts en palíndroms que no importa començar pel principi o pel final). Doncs resulta que en Robert Rapilly ha creat no un palíndrom ni dos, sinó deu sonets palíndroms sencers que a més es poden combinar per crear 10 milions de sonets palíndroms.

Tornant a en Lance, no sé si m'hauria de plantejar que conegués l'obra d'en Queneau i d'en Rapilly. En el fons m'agrada que sigui una mica ignorant i que pretengui haver inventat la sopa d'all amb els seus versos combinats. Tinc la convicció que els seductors de la ficció han de ser una mica ridículs per tal que els lectors masculins no se sentin amenaçats o acomplexats. En tot cas, deixeu que el defensi una mica. Si bé és cert que els treballs d'orfebreria mètrica d'en Queneau i en Rapilly són d'una complexitat que deixa en ridícul el poema d'en Lance, el seu és l'únic poema que fa servir permutacions (en comptes del producte cartesià dels dos autors francesos mentre que el Generador de poemes deu fer servir variacions sense repetició). D'altra banda, els versos lligats a les roses semblen una excel·lent idea comercial per al dia de Sant Jordi.