dimecres, 1 d’abril de 2015

La pau dels arcs daurats

Sovint ens lamentem de com de malament va el món, la nostra societat i fem previsions encara més apocalíptiques per als propers anys. El capitalisme, la globalització, clubs Bilderberg conspirant contra la humanitat...

Però, realment estem tan fotuts? No té res de bo la nostra era? Fa unes setmanes, en els comentaris d'aquest post, vaig parlar de la teoria dels arcs daurats, que diu que dos països no entren en guerra si tots dos tenen almenys un McDonald's al seu territori.

La teoria té algunes excepcions (un parell i controvertides) i interpretacions diferents segons la ideologia de l'interpretador. Simplificant, la idea és que si dos països han assolit un cert nivell de desenvolupament, les multinacionals s'hi estableixen. I les multinacionals no volen guerres que posin en perill les seves inversions.

Simplificant encara més: si el secretari de defensa està pensant en fer una guerra a un país amb hamburgueseries, el president de McDonald's pressionarà perquè la guerra es faci en un altre lloc. Com quan l'amo del bar diu a dos clients que es discuteixen que es vagin a barallar a fora.

Mirant una mica més enllà, la teoria també parla de democràcia i desenvolupament com a eines per prevenir les guerres.

És cert que les guerres continuen, entre països desenvolupats i subdesenvolupats. I entre països subdesenvolupats. Aixi, la pau dels arcs daurats també es pot considerar com una pax romana que s'enduu les guerres més enllà de les fronteres de l'imperi (sigui EEUU, occident o el món desenvolupat).

Evidentment, la pax romana també té un preu: molts pobles són assimilats, perden la seva llibertat i la seva identitat. És el que passa amb la globalització. Qui sap tot el que es perdrà culturalment, amb la dominació global d'una cultura expansiva i fins i tot amb la pau. Hi ha qui opina que la manca de conflicte ens fa viure vides menys interessants.


Com diu el guió de "El Tercer Home": a Itàlia, en trenta anys de dominació dels Borgia, hi va haver guerres, matances, assassinats... Però també Miquel Àngel, Leonardo i el Renaixement. A Suïssa, en canvi, van tenir cinc-cents anys d'amor, democràcia i pau. I quin va ser el resultat? El rellotge de cu-cut!

La tranquil·litat de la democràcia: votar cada quatre anys i sentir el cu-cut cada hora.

16 comentaris:

  1. Prefereixo la tranquil·litat de la democràcia. Com que el mon està globalitzat puc gaudir perfectament de les obres del Miquel Àngel, Leonardo i el Renaixement sense haver de ser italià.

    PD: Has de fer alguna cosa amb els enllaços d'aquest blog, visualment parlant destaquen molt poc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A veure, les obres de Miquel Àngel i Leonardo ja estan fetes. Són a canvi del període convuls que van patir milions d'italians fa segles. Segons aquesta teoria, és clar.

      La idea és si preferim vides sense emocions límit però raonablement segures. Que jo també m'hi apunto, no sóc pas un aventurer.

      He pujat una mica els colors dels enllaços. Ara millor o encara es veuen poc?

      Suprimeix
    2. Ara lo dels enllaços molt millor! Però al primer d’ells a Bilderberg has afegit l’espai de final de paraula com enllaç i fa lleig

      Suprimeix
    3. Ja ho he arreglat, doncs. Pel que dius, en el teu dispositiu es deuen veure diferent els enllaços a com els veig jo.

      Suprimeix
  2. Ara m'has deixat pensant en els McDonald's del Marroc i el concepte de pau...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es poden menjar hamburgueses en pau al Marroc?

      Suprimeix
    2. A les ciutats on hi ha McDonald's no sol haver-hi trets.
      Una altra cosa és qui se les pot menjar i qui no, però això és un altre apunt.

      Suprimeix
    3. Ah, llavors es confirmaria la teoria al Marroc.

      Suprimeix
    4. La teoria parla de països o de ciutats?

      Suprimeix
    5. Parla de països. Però crec que el concepte "zona on inverteix una multinacional = zona pròspera = zona menys violenta" es pot extrapolar.

      Suprimeix
  3. I no hi ha altres maneres d'esperonar la creativitat i la innovació que no sigui a base d'hòsties? Hauria d'existir, també s'ha de tenir en compte el conformisme de la societat, però a petita escala segur que es fa molt més. La frase és força tendenciosa, segurament a un suïs el podria ofendre, encara que ho tindria fàcil per rebatre-ho, molta gent prefereix la tranquil·litat vital sense més, si vius bé tampoc et cal avançar gaire més, sobretot si els altres ja innoven i tu te'n pots aprofitar. I en el seu cas, si els de fora et porten els diners perquè els els guardis. No sé jo qui és més espavilat, Itàlia no em sembla un país especialment avançat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La literatura es basa en el conflicte. I n'hi ha pocs de tan universals com l'amor i la guerra, que donen màxims de felicitat i de dolor. Es pot buscar la inspiració en altres àmbits? Es pot escriure una bona història sense ser un desgraciat infeliç? Probablement.

      És com tots els tòpics, que té una part de veritat però molts casos particulars per refutar-ho.

      Suprimeix
  4. He estat recentment en un país sense McDonald's que no estava en guerra: Myanmar. Val a dir que tenia les seves pròpies cadenes de menjar ràpid (o cadenes originàries d'alguna altra potència regional). Val a dir, també, que en determinades zones del país tenen un conflicte amb guerrilles tipus FARC. O sigui que no sé on i com encaixar exactament aquesta teoria dels "arcs daurats"...

    Respecte a l'absència de creativitat sense conflicte, diria que es tracta d'un postulat fals, almenys de manera absoluta. Es pot ser creatiu dins la rutina i l'avorriment. El que també és cert és que el conflicte incentiva la creativitat i l'esperona, portant-la a pics quantitatius i/o qualitatius. Trencaments de cor, pèrdues d'éssers estimats, guerres i revolucions... en general estats de novetat i incertesa... són tots moments propicis per a la creació. Com a mínim això és el que he pogut desprendre de la meva experiència personal.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A veure, la teoria aquesta diu que dos països no entren en guerra si tots dos tenen McDonald's. No diu que els països que no tenen McDonald's hagin d'estar en guerra forçosament.

      I respecte a la creativitat, estic d'acord. Seria un "no però...". Potser faré un altre post que entri més en detall en aquest tema.

      Suprimeix
  5. Doncs hi ha païssos que ho tenen ben fotut...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha països que malviuen, països que sobreviuen enmig de guerres i després hi ha països on els pitjors han guanyat la guerra i malviuen sense esperança.

      Suprimeix