La setmana passada us vaig preguntar què fèieu fa 25 anys. Curiosament, la majoria de respostes no desprenen excessiva nostàlgia. Més aviat revelen que esteu millor ara i que el temps us ha provat bé. Sovint, molta gent té un biaix cognitiu que fa que recordi el passat com més bo del que realment va ser.
Jo també he intentat fer memòria i avui us explicaré què recordo d'aquella època. Segons Windows, el 20 d'abril del 90 va ser divendres, dia d'escola. Si no m'he descomptat feia cinquè d'EGB.
Jo també he intentat fer memòria i avui us explicaré què recordo d'aquella època. Segons Windows, el 20 d'abril del 90 va ser divendres, dia d'escola. Si no m'he descomptat feia cinquè d'EGB.
Crec recordar que ja tornava del cole acompanyat només d'un altre nen que vivia a prop meu. L'escola era a Montjuïc, zona que aleshores no era tan turística i, per tant, no tan transitada. I el trànsit que hi havia era una mica conflictiu. A la nostra zona, per sort i a diferència de l'altre camí, que baixava pel Teatre Grec, no hi havia quillos. A prop del Passeig de Montjuïc quedava una barraca/granja de gitanos, amb gallines i gossos que passejaven al seu aire. Els gitanos i les gallines no ens van fer mai res però els gossos recordo que ens van donar algun ensurt.
Els quillos es podien trobar al Poble Sec dels anys 80 i principis dels 90. Potser avantpassats dels actuals canis, amos del nínxol alfamasclista que avui ocupen bandes llatines. La comunicació amb aquests individus era desaconsellable però parlaven el seu propi argot. Per exemple "¿Tienes hora?" volia dir "Dáme tu reloj". Font.
Després, uns metres més avall, hi havia els dominis d'un peculiar personatge conegut com "el moro". Era un vagabund de mitjana edat que sempre duia posat un casc de motorista vermell. La raó del casc era per protegir-se de l'atac d'una colla de nens/adolescents (quillos?) que es veu que li llençaven pedres. A part d'això, molt no hi tocava, el pobre. Se situava sobre un turonet sobre el qual s'hi recolzava una teulada. I, si bé no ens va agredir mai, passar cada dia per davant seu era un moment tens.
Com veieu, la Barcelona preolímpica segurament no fou tan idíl·lica com la pinten alguns, des de la llunyania dels anys. Allò de "on anirem a parar?", "cada cop és més perillós anar pel carrer" o "els videojocs estan tornant bojos els nens" són sensacions que probablement no es basen en fets objectius. Si mirem, per exemple, morts per terrorisme, per l'heroïna o per accidents de trànsit, aquella època era més perillosa.
Aquesta cançó, carregada de moments nostàlgics, esmenta de forma humorística alguns dels perills de l'època.
Potser hi ha qui pensi que, tot i ser menys segura, aquella època era més interessant. Sí, és clar: 3 canals de TV i sense internet, la gent no sabia que era el Paintball ni el sushi però sí la mili i el ranxo. Ah, i el Messi de l'època es deia Julio Salinas.
La meva infància recordable cau més a principis dels 90 però moltes de les referències del Reno Renardo les recordo (per què abans les modes duraven més, no?), altres no...
ResponEliminaLa veritat es que no recordo que tingués una infància molt feliç, tampoc era infeliç però no tornaria tan endarrere, potser em quedaria amb la època universitària. Bé, cada etapa de la vida té moments bons i dolents.
PD: Estic content perquè s'ha restablert l'equilibri universal i ja he tornat a ser el primer a comentar :D
Visca l'equilibri universal!
EliminaSí, hi deuen haver modes més llargues que altres i fets més recordables.
Fa 25 anys feia segon curs de disseny gràfic. Treballava i estudiava alhora, anava molt estressada, però "així van sortint les idees", em va dir un professor.
ResponEliminaI va funcionar? Jo, la veritat, quan vaig molt estressat no tinc temps per tenir idees. I si em ve alguna, em veu massa ocupat i passa de llarg.
EliminaFunciona sí i no. Pots fer-ho molt bé un dia i molt malament l'altre.
EliminaMira que aquest vídeo ja l'havia vist, probablement més d'un cop, però se m'ha tornat a posar la pell de gallina... Com que tu i jo som pràcticament coetanis, més o menys tenim els mateixos records col·lectius, encara que no comparteixo els de ciutat, perquè en aquella època em deixava caure poc per Barcelona, i les imatges que en tenia eren totalment inconnexes, no hauria sabut situar en un mapa on estava res, ni Plaça Catalunya, suposo.
ResponEliminaEl que expliques de la percepció de temps anteriors és ben cert. Amb el temps tot s'idealitza, però no podem perdre de vista tots els avantatges que tenim avui dia i que no teníem llavors. Algú et dirà que estem massa enganxats a les màquines i que abans érem més naturals. Evidentment, jo això no ho comparteixo, la xarxa internet és sense cap mena de dubte el millor invent de la història de la humanitat, el més rellevant, i us costarà molt convèncer-me que no és així. Només per això, aquests temps són infinitament millors que fa 25 anys. També perquè avui tinc diners per pagar l'ADSL...
T'he servit un futur post en safata, si és que no n'has parlat ja, que no ho recordo. Espero que en facis un bon ús.
EliminaÚltimament estic molt espès. El post en safata és sobre si internet és el millor invent de la humanitat?
EliminaJo, en quant a la nostra llengua la recorde bastant bé, hi havia la primera de televisió, la segona i la TV3, que ja començava a emetre a València, la gent se l'escotava i molts començaven a dir, doncs és la mateixa llengua nostra, també recorde la batalla de València, on parlar la llengua pel carrer era com jugar-se la vida, i què dir si ho feies amb un català, recorde l'heroïna, com van morir molts dels meus amics per ella, que jo me'n recorde dos directes, l'esclat de llibertat i, com els més vells deien allò de llibertat sí però no llibertinatge, nosaltres ens ho sentíem amb fàstic, però és que hui ben mirat va ser una eclosió d'histèria sense cap ordre. Encara recorde els atemptats de Terra Lliure ací a València talment tràgics i sobretot la meua solitud, jo estava més sol que la una, tenia mare i germà, mon pare havia mort feia poc però era més sol que la una, hui tinc dona i mare i germà que seguisc tenint i amb la meua dona aquests últims s'han fet més amables, si més no la meua visió d'ells, hui sóc feliç, abans no.
ResponEliminaVicent
En això de TV3 sembla que hem anat enrere, que ja no la podeu veure al País Valencià. Potser perquè els valencians no vegin programes com el dels internats de la por que van fer ahir, sobre les barbaritats de l'època franquista.
EliminaPer la resta, sembla que en general hem anat a millor. De vegades és amb els anys que anem aprenent a ser feliços.
Ara la tenim, però com tot en aquest discurs capitalista en l'àmbit col·lectiu o el que s'anomena sistema capitalista i centralista, la tenim però de pagament, però només la TV3 i el Canal 33, jo les veig i vaig veure aquest programa. El cert és que la gent no la veu, no perquè no parle la nostra llengua o la llengua meua i de mon pare sinó perquè en haver un munt de pagament s'hi agafen a les més generalistes i la majoria veuen les de la tdt. És una llàstima, però el que sí sé és que no tornarem a eixa prioritat que tenia la TV3 acía a València quan era la tercera de la ciutat. Tot i que espere que si guanya l'esquerra, amb Compromís mantinguen el compromís, valga la redundància que van signar i emeten les catalanes, seria una xicoteta presa d'aire per la llengua.
EliminaVicent
Està clar que les grans audiències es troben a la TDT. Sí que es pot veure TV per internet o per plataformes de pagament (trist, quan s'ha fet amb diners públics i amb vocació de servei al ciutadà que s'hagi de tornar a pagar).
EliminaA veure si hi ha un canvi polític a la vostra terra i recupereu bona part de la identitat i la dignitat que us han robat.
Jo diria que em moltes coses em millorat, però em d'altres no gaire, cop per exemple en les relacions humanes...
ResponEliminaParles dels problemes de la Barcelona preolímpica, però em sembla que la Barcelona postolímpica, també té moltes mancances, sobretot en determinats barris, dels que se'n parla ben poc, no fos cas que embrutéssim la imatge de la ciutat!!!
Bon vespre.
Ai, volia dir "com"...
EliminaÉs cert. A la Barcelona actual també hi falten moltes coses i n'hi sobren d'altres. De tota manera, en comparació crec que s'ha anat a millor.
EliminaPer exemple, avui es parla molt de pobresa energètica. Fa 50 anys senzillament li'n deien passar fred a l'hivern.
No sé com estaven l'atur i els treballs precaris en aquella època... en d'altres coses hem millorat força
ResponEliminaDoncs això t'ho hauria d'explicar un economista. Jo recordo que hi va haver una bombolla immobiliària a Barcelona abans dels JJOO. I després hi va haver un crisi econòmica, també bastant forta. I després va arribar Aznar i "España iba bien" durant uns anys perquè estàvem muntats en una bombolla immobiliària de dimensions mai vistes.
Eliminano em diguis que va anar a l'escola del Bosc? 25 anys uf! jo en aquella època treballava de profe a egb , i vaig estar treballant uns mesos a l'escola tres pins....que jovenet que ets! comparat amb mi ....
ResponEliminaDoncs sí. Hi vaig fer tota l'EGB. Tampoc és que sigui gaire jove, que ara dius que has fet EGB i no estàs segur si t'entenen.
EliminaRecordo que compartíem viatge en autobús amb els dels tres pins però mai vaig arribar a veure on és exactament l'escola. Queda una mica apartada, oi?