Continuem amb la sèrie inspirada pel no científic Masaru Emoto i els seus cristalls d'aigua congelada. Una condició que han de complir els experiments científics és que siguin reproduïbles. Quan un científic publica els resultats d'un experiment ha de donar totes les dades necessàries per tal que qualsevol altre científic sigui capaç de reproduir l'experiment i obtenir els mateixos resultats.
En el cas de l'experiment d'Emoto, la reproductibilitat és pràcticament impossible. Per començar, la bellesa és en bona part subjectiva. Si plantegem valorar la bellesa de 2 cristalls de gel per 2 observadors diferents, probablement obtinguem resultats diferents. A més, és molt difícil controlar quines energies positives han arribat a cada cristall i de quina manera hi han interactuat.
En l'elecció de Miss Univers probablement hi influeixi el planeta natal dels jutges. Font.
Una raó per la qual les ciències com la Física o la Química es consideren ciències més pures que l'economia o la història és precisament que el control de les variables permeten replicar els experiments a diferents llocs i en diferents moments. Podem mesurar amb estris precisos la temperatura, el volum o la massa dels protagonistes d'un experiment químic i replicar fàcilment aquestes condicions. Però replicar les condicions amb què Colom va descobrir Amèrica o els factors que van desencadenar el crac del 29 és força més complicat.
Aquesta reproductibilitat ens dona una garantia per a allò que construïm a partir de les teories basades en la informació que ens aporten aquests experiments. Provem un cop i un altre el mateix experiment i sempre dona els mateixos resultats. Us imagineu pujar a un vaixell que sura el 60% de les vegades i l'altre 40% naufraga?
Aquesta és la garantia que li demanem a la ciència i la raó per la qual la demanem. Podria passar que un experiment repetit mil cops donés un resultat diferent en la repetició 1001? Sí. Probablement voldria dir que no hem controlat bé les variables o ens ha afectat una variable que no havíem contemplat.
Per exemple, el Titanic es va enfonsar perquè no es va contemplar que, a baixes temperatures, l'aliatge metàl·lic de la qual estava construït es tornava fràgil.
Per tant, l'experiment 1001 és de gran interès si ens pot portar a més investigacions que ampliïn el coneixement obtingut a partir de l'experiment original. Ara bé, cal que l'experiment 1001 també sigui reproduïble. És a dir, que sapiguem què hem fet de diferent respecte a l'experiment original.
Quan jo provo el software que faig si funciona un parell de vegades ja dic que funciona sempre, llavors arriba la realitat a espatllar-me la teoria, però es que es molt avorrit provar el mateix repetidament, em falten becaris per fer les tasques avorrides
ResponEliminaLa ciència sense becaris no podria funcionar ara mateix.
EliminaPerò suposo que els experiments mai seran reproduïbles per a tothom, sinó per qui tingui una mentalitat més científica...
ResponEliminaEstic d'acord que és molt més demostrable la química que la història, ja que aquesta depèn de molts factors...
No sé si seria capaç de fer 1001 experiments per veure si algun varia, jo prefereixo les situacions canviants que no pas 2+2= 4 sempre, que és més avorrit...
I no vull oblidar que la bellesa és als ulls de qui mira, més que en l'objecte en si!
Bon vespre, Sergi.
Sens dubte hi ha moltes maneres de divertir-se a la vida i la majoria no tenen gaire cosa a veure amb seguir el mètode científic.
EliminaNaturalment, no pots creure't res que no puguis reproduir al laboratori amb les mateixes condicions i surti igual, i que algú altre ho provi i també. Encara que les conclusions que es treuen de resultats reproduïbles no sempre han de ser les correctes, no?
ResponEliminaSí, és clar. Hi ha altres factors també.
Elimina