dimecres, 30 d’octubre de 2013

La inflació multiversal de la literatura

Hi va haver un temps en què els llibres eren molt cars. Després de la invenció de la impremta van passar a ser només cars. I avui en dia, amb la virtualització d'internet, escriure i llegir és virtualment gratuït.

I aquest gran avantatge també comporta alguns problemes. El preu de la paraula escrita suposava un filtre que avui, per bé o per mal, ha caigut. Qualsevol que tingui un ordinador amb internet pot escriure i publicar el que li vingui de gust. No cal tenir coneixements específics de res. No cal saber escriure bé ni dir coses interessants. L'únic filtre se'l posa el mateix autor. Això està produint una quantitat astronòmica de textos que aporten poc o res a qui els pugui llegir, d'idees (o textos sencers) copiades d'altres llocs, repetició, tòpics,... Se'ns ha donat l'oportunitat de participar activament en la comunicació global, d'escriure una frase al llibre de la Història Universal (aquell que registra absolutament tot el que passa a l'Univers) i veiem que molts ho aprofiten per escriure-hi coses com "Ola ke ase".

Faré una breu autocrítica. Quan vaig començar aquest blog, em vaig proposar fer un article setmanal i no tenia del tot clar si cada setmana tindria alguna cosa interessant i original a dir. Potser de vegades ja em repeteixo, o explico amb menys gràcia el que altres ja han explicat abans. I això fa que em plantegi si no estic usurpant al lector un temps que podria estar utilitzant en llegir quelcom més interessant.

No sé si els que escriviu de forma més o menys habitual us ho plantegeu també. També és cert que els humans tendim a perdre el temps de moltes formes i potser tampoc cal tenir tant respecte pel temps del lector. Abans ens asseiem al sofà i consumíem el programa menys avorrit dels que feien en aquell moment. Ara seguim fent-ho, però a més anem mirant de reüll el whatsapp o el facebook pel mòbil.

Però si no us preocupa això, penseu ara en el multivers. Segons aquesta teoria, cada cop que llencem una moneda es creen dos universos diferents. Un en el que ha sortit cara, un altre en el que ha sortit creu. Cada cop que llencem un dau, ho multipliquem per sis. Aleshores, cada cop que escrivim un text, la inflació multiversal es multiplica per un nombre virtualment incalculable. Universos redundants i innecessaris que no aporten gaire valor afegit al multivers.

Hi ha una teoria que diu que si tenim infinits micos picant a màquina durant temps infinit, tard o d'hora acabaran escrivint Hamlet. Aquesta imatge em sembla un símil bastant encertat del que suposa internet avui en dia. Imatge extreta d'aquí.


Hi ha un univers en el qual he publicat aquest article tal com l'esteu llegint. I un altre en el qual he esborrat l'última frase i l'he canviat per una altra. Potser també hi ha un univers on l'article s'acaba aquí. 

9 comentaris:

  1. Jo he escrit algunes vegades que tothom fem la Història, l'inconscient col·lectiu junguià o el gran Altre lacanià, aquell inconscient que funciona malgrat tot, i ho fem en base als nostres actes, pensaments i escrits, etc. El que pot passar és que, mira, imagina't quan Nietzsche va escriure "Déu ha mort" que la Història, tot i no ser ell unilateralment, la Història va intentar viure sense Déu, si més no occident, així quan qualsevol de nosaltres i ja en som milions, escriu quelcom i en haver un "suposat subjecte saber" és a dir, que se li suponga a l'escriptor per un sol lector aquest suposat subjecte saber, ja estem canviant el món, per a bé o per a mal no m'hi fique, però donant la nostra visió del món que sempre ho és de delirant, per la nostra condició de "mono boig", i així aquest suposa un dels problemes de la globalització, la paranoització del món i la seua delirificació. On arribarem? No ho sé, el cert és que res bo pot venir de tot açò i molts, com ja ho he escrit, allò Tot-masculí, ja vol traure els canons i els tancs al carrer per a aturar aquesta profussió d'allò femení o no-tot, la llibertat.
    Espere que hi haja termes mitjos i es puga fer una societat on tothom puguem escriure però no delirem de la manera actual, sinó la involució estarà servida, de fet jo ja hi he parlat i molt, sobre la nova revolució que es va produir fa algun temps en que el real lacanià, la part més màgica de la realitat havia respost, i de quina manera.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponSuprimeix
  2. Diuen que els blocs són el terreny de la mediocritat, però jo llegeixo molt sovint coses que em semblen genials. La constància, com qui practica el piano, sempre és bona, i el món virtual t'hi porta. No tot Picasso val la pena, per altra banda.

    ResponSuprimeix
  3. Si volies que em sentís culpable per fer perdre el temps als (milers de milions de) lectors del meu bloc, no ho has aconseguit. Hem llegeixen perquè volen, ningú els està obligant a punta de pistola, per tan estan perdent el seu temps com ells han triat. Ja saps, Pons's blog, fent perdre els temps a la gent des de 2006 i sense cap remordiment ^^

    ResponSuprimeix
  4. Com algunes vegades, estic en desacord amb el teu punt de partida. Pressuposes que el que es fa a la xarxa és literatura i el que el lector llegirà tant sí com no. Dubtes que el que has escrit aquí mateix no estigui fent-me perdre el temps, a mi, com a lector. Potser m'estàs obligant a llegir-ho? Potser t'obligo jo a llegir el meu blog i comentar? No pas. Tu reflexiones i ho penges. Esperes que et llegeixin? Potser aquí està el primer error, tot i que, francament, tots hi caiem. Jo escric per mi, el que m'interessa o el que sento. Qui ho vulgui llegir serà molt benvingut, crec que tinc la sort de comptar amb alguna gent que mai de la vida pensen que estan perdent el temps mentre em llegeixen, tot el contrari. I els que pensen que sí, doncs ja no passen, i no els culpo pas.

    De totes maneres, això és diferent que els llibres, la literatura. Sóc amant de llegir en paper, així que no accepto la comparació del preu dels llibres amb la gratuïtat de la xarxa. Els llibres segueixen sent caríssims, cars de l'hòstia, la veritat. La xarxa està allà, i no hi busco literatura (gairebé mai), hi busco empatia. Hi busco persones que s'expressen com poden, que escriuen millor o pitjor, però que són ells mateixos. És compartir un sentiment. Tot és llegir, però no tot el que llegim és el mateix o té la mateixa finalitat. També llegim whatsapps tot el dia, oi? Prou que saps que molta gent té com a única activitat lectora la missatgeria instantània, però la seva finalitat és comunicativa, no literària.

    Així que com ja t'he dit altres vegades, els blogs tenen una entitat pròpia, són un món a part, una forma d'escriptura que no té tant a veure amb la literatura, encara que alguns ens esforcem en la correcció i la coherència. I sí que hi ha gent que fa servir el blog per escriure textos literaris, però amb algunes excepcions, el meu temps es divideix en llegir (llibres) i mirar blogs. Dues activitats que adoro, però que no són ni de bon tros el mateix.

    ResponSuprimeix
  5. A partir del que comenteu, tinc la sensació que aquest article m'ha quedat una mica inflacionat. Vull dir amb això que, de vegades, vols dir massa coses, unir massa conceptes en una sola trama i acabes sent massa difús.

    També em penso que el títol no està del tot ben triat ja que la paraula literatura és massa polisèmica. En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text però és cert que hi ha un cert elitisme a l'hora d'emprar aquesta paraula. I molta gent la reserva per a les novel·les de gran qualitat.

    ResponSuprimeix
  6. A mi també em sembla, en la línia del que diu el XeXu, que la finalitat dels blogs, almenys de molts d'ells, inclòs el meu, està en l'expressió, l'empatia, la comunicació (bé, jo vaig estar dos anys que només m'expressava, no buscava relacionar-me amb l'entorn, després vaig veure que això encara enganxa més). La paraula "literatura" és polisèmica però fins a cert punt, vull dir que hi ha d'haver una voluntat de creació artística independentment de l'expressió d'una vivència o d'una reflexió pròpia. Es pot escriure bé o no, dir coses interessants, o no, però el que fa que visitem altres blogs o que ens visitin crec que té a veure amb alguna cosa que trobem en aquell racó: pot ser una afinitat, un riure, una reflexió, sensibilitat, enginy... qui sap, això del valor afegit en l'univers i el multivers és mooolt relatiu. Ola ke ase???

    ResponSuprimeix
  7. Alguna vegada si que m'ho he plantejat això del bloc però què caram, si jo gaudeixo amb els posts...A més tothom és lliure de triar el que vol llegir.

    Això que dius de la facilitat actual d'escriure, penso que quan una cosa és fàcil d'aconseguir, es valora molt menys; és millor pagar per un bon llibre, que baixar gratuïtament qualsevol cosa...
    Petons i bona lectura.

    ResponSuprimeix
  8. Jo, és que no crec que faci literatura. Ni quan escric relats. Quan ho faig és xq participo d'alguna cosa o em venen idees. Però no tinc la sensació d'escriure literatura xq sigui llegida, xq transmeti emocions....

    O bé, això últim si. Jo, al blog, comparteixo la meva vida. I ja està. I la vida la pots compartir de moltes maneres. Anant a sopar amb els amics, amb la parella, als dinars familiars,.... i tb al blog. Xò oi que ni als sopars ni dinars ni altres activitats fas literatura? Doncs escivint un blog, penso que tampoc.

    Hi ha gent que si que ho fa. Com qui penja fotos, xò no per ell sinó perquè coneguin la seva obra de fotògraf. Llavors si que crec que s'han d'esmerar, doncs ja és un tema professional.

    ResponSuprimeix
  9. M.Roser, està bé que gaudeixis amb el que escrius. Suposo que tots els que escrivim ho fem. Però, en algun moment, també ens preguntem si els lectors també deuen gaudir, no?

    rits, com he comentat abans, potser la paraula "literatura" despista del missatge central d'aquest post i hauria d'haver dit "paraula escrita", "publicacions" o "textos". De tota manera, també hi ha gent que explica la seva vida en llibres i es considera literatura. Per mi, el fet d'explicar històries, ja té un component important de literatura, independentment de la qualitat.

    ResponSuprimeix