dijous, 11 de juny del 2015

Els inicis del llenguatge

Com sabeu tots els que seguiu amb certa regularitat aquest blog, per casa meva corre un homo sapiens de petites dimensions i aquests darrers mesos està impartint un interessant seminari sobre els inicis del llenguatge. Jo vaig prenent apunts i avui he decidit escriure un post a partir d'ells. Potser serà de poc interès pels que no sou lingüistes ni família nostra però tingueu en compte que només deveu ser el 20 o 30% dels lectors habituals del blog.

Els inicis de l'aprenentatge de la llengua són erràtics i difícils de concretar. Ho he intentat agrupar en diversos blocs:

1. Primers sons articulats. Amb pocs mesos, un humà és capaç d'emetre sons que de vegades (probablement per casualitat) coincideixen amb paraules del nostre idioma. Això no vol dir que associï el so amb la paraula o la paraula amb el concepte.

2. Reconeixement auditiu de sons. Una mica abans de l'any, la criatura és capaç d'associar un so (paraula) que sent a una acció. Per exemple, tu li dius "adéu" i ell fa adéu amb la mà o li dius "molt bé" i ell aplaudeix. Aquest aprenentatge es fa si prèviament li has ensenyat els gestos. Arriba un moment que ell ja associa el so al gest, la qual cosa vol dir que és capaç de distingir els sons d'una paraula, si bé potser no entén els conceptes associats a la paraula. És a dir, potser no sap que "adéu" vol dir que la gent marxarà o "molt bé" que alguna cosa s'ha realitzat de forma satisfactòria.

3. Paraules pròpies. Dels sons que havia començat a fer al bloc 1, en repeteix alguns de forma habitual. Per exemple "bah" o "bi" i normalment en un cert context. Aquí és difícil interpretar si ell li dóna algun sentit concret a aquestes paraules o són sons que fa servir en un sentit ampli.

4. Paraules del nostre idioma. Ara mateix, el nostre petit homo sapiens fa servir 4 paraules. Les transcric més o menys respectant la fonètica de la seva variant dialectal.
  • Abua. El descobriment d'aquesta paraula és proper al concepte màgic d'invocar. Si heu llegit "el nom del vent", es parla d'aquest concepte. Un cop saps el nom de l'aigua, el pots pronunciar i llavors l'aigua ve a tu i la pots beure. Val a dir que el nou mag fa un ús abusiu del seu nou poder i de vegades l'invoca només per comprovar que té el poder de fer-ho.
  • Papa/Mama. Curiosament, el petit mag no fa servir aquests mots per invocar el papa i la mama. És bastant inequívoc que associa el mot a la persona (per exemple, quan arribo li diu a la seva mare "papa?") però no fa servir el nostre nom perquè vinguem a ell. (Per fer això segueix amb els crits habituals.)
  • Aia. La seva mare, que és molt educada, li deia "gràcies" cada cop que ell li donava un objecte. A partir d'aquí, el seu mot "aia" s'associa a l'intercanvi. Quan li dónes un objecte, diu (de vegades) "aia". Però també quan te'l dóna ell i quan vol que li donis. Per tant, "aia" voldria dir "gràcies", "de res" i "si us plau". Segons la seva àvia, "aia" també voldria dir "iaia".
Com podreu sospitar, la seva capacitat actual de conversar és molt limitada. De fet, de moment ni tan sols combina les 4 paraules que sap sinó que repeteix sempre la mateixa. Ara toca cridar l'aigua, doncs es diu "abua, abua, abua...". No dirà "abua, papa" ni "abua. Aia".

Aquesta limitació dificulta molt la comunicació i, de retruc, la seva capacitat de control dels subministraments estratègics que necessita per viure. És poc el que pot invocar i menys el que pot aconseguir per si mateix.


18 comentaris:

  1. Paciència. Sol passar quan adquireixes un espècimen poc madur i desenvolupat. Li has de donar temps perquè aprengui. Però a la que et descuidis ja haurà aprés a parlar, després aprendrà a escriure, després es farà un blog anomenat "lletres i àtoms" i serà més interessant que el teu. O no...

    Per això jo estic pensant que quan arribi el meu moment d'ampliar la família Pons la opció d'adoptar un membre una mica més madur i hàbil. No se jo... Amb 18 anys potser...

    PD: Excel·lent comparació amb el nom del vent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria que fes un blog anomenat "molècules i paraules" que sona a evolució d'aquest. Però ves a saber quines formes de comunicació hi haurà en un futur.

      18 anys? Bé, coses més rares s'han vist en això de les adopcions. Aquesta setmana comentàvem d'una senyora que havia adoptat un nen rus que, per fisonomia, semblava xinès. Es veu que a Rússia hi ha moltes ètnies diferents i la dona aquesta no ho sabia i estava com mosquejada. Be, si t'interessa, potser pots esperar que faci els 18 i adoptar-lo. Deu saber rus i potser fins i tot xinès. Qui sap, si l'entrenes podria arribar a fer-li el relleu a l'ahse algun dia.

      Elimina
  2. Una meravella, deixant de banda l'amor que se'ls hi té, poder comprendre el món des dels ulls d'un xiquet nadó. Déu ser una experiència la mar de bonica.

    Vicent

    ResponElimina
  3. "i de vegades l'invoca només per comprovar que té el poder de fer-ho", això passa encara de grans, ho podràs comprovar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, n'hi ha que no paren d'invocar. I ell té pinta que serà d'aquests...

      Elimina
  4. Quina gràcia, tu! T'ha sortit un post ben còmic!

    M'imagino que no deu ser tasca fàcil allunyar la mirada de pare i parlar del fill com un objecte d'interès científic...

    Ens podrà semblar normal i esperable tot el que va a continuació d'aquest inici, però allò realment màgic d'aquesta història tan quotidiana rau en el procés mitjançant el qual els humans passem de demanar aigua per cobrir les nostres necessitats bàsiques a demanar un whisky per cobrir les nostres misèries. Entremig, tot un món reflexions existencials que s'hauran forjat gràcies al mecanisme meravellós i difícilment explicable de la intel·ligència autoconscient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'havia plantejat que aquest post fos còmic. La veritat és que vaig estar dubtant si publicar-lo o no. Per temàtica diferent a l'habitual i per no estar molt ben tancat. I de fet hauria d'haver sortit ahir. Al final, he pensat en la majoria silenciosa i abnegada que llegeix aquest blog. De tant en tant també es mereixen un post pensant en ells.

      Molt encertada la teva reflexió existencial. Podríem dir que la vida és allò que passa entre que demanes aigua per calmar la set i demanes whisky per calmar les penes.

      Elimina
  5. Quan vaig llegir aquella escena de "El nom del vent" vaig pensar que a l'autor se li havia ocorregut mirant el seu fill menut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en el fons els llibres de fantasia i els contes per nens tenen moltes coses en comú.

      Elimina
  6. No podíem esperar menys de tu, que fins i tot parlant del teu fill fossis analític i investiguessis els perquès del seu comportament. Jo no estaria tan segur que la seva capacitat comunicativa fos tan limitada. Practica l'economia del llenguatge, això sí. Si amb un sol mot, Aia, pot tenir cobert tot el que sigui agraïment, permís i totes les formes d'interacció bàsica amb altres persones, per què fer-ne servir més? O et penses que d'adolescent farà servir gaires més paraules? O que se l'entendrà més?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, òbviament es comunica molt amb llenguatge no verbal. Però vulguis que no, el llenguatge verbal dóna una mica més de fluïdesa a les converses.

      Estic segur que la seva comunicació com adolescent també serà interessant. De fet, fa poc ens va passar una cosa molt graciosa. En unes trobades literàries que fem, una filòloga de l'edat de ma mare es va mostrar molt interessada pel llenguatge que fèiem servir entre els de la nostra generació (la paraula que li va cridar l'atenció va ser "hardcore" però vaig entendre que realment parlem de forma prou diferent, fins i tot sense adonar-nos-en).

      Elimina
  7. M'ha encantat el post Sergi, i m'he quedat sorpresa del treball d'investigació lingüista tan acurat que has fet...Ja veuràs com de mica en mica anirà ampliant el seu repertori , cada vegada de forma més lògica, fins que arribarà un moment que serà tan ric, que potser et serà difícil fer-ne un estudi...
    Felicitat per aquest petit homo sapiens, que ben segur cada dia et sorprendrà amb el seu enginy.
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Roser. La veritat és que dia a dia va ampliant el seu repertori d'accions. Recordo que el primer any pràcticament no feia res i ens passàvem el dia mirant-lo. Ara cada dia mostra interès per coses noves (i potser al cap de dos dies perd tot l'interès per aquestes coses).

      Elimina
  8. Hay tres cosas que teme un hombre sabio: la tormenta en el mar, la noche sin luna y la ira de un hombre amable. Haurien d'afegir-hi: y los cólicos del lactante, y las noches en vela por culpa de vete-a-saber-qué, y el llanto desconsolado, y los dientes que salen, y tantes altres coses. Un home savi té por de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquesta afició que tenen de no dormir i cridar per motius que no t'expliquen pot arribar a ser molt enervant.

      Elimina
  9. El teu blog és una caixa de sorpreses i la teva curiositat inabastable.
    Reflexiones i ens fas reflexionar!
    Els coneixements sovint s'obliden, però la reflexió ens fa grans.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les floretes. M'alegra que t'agradi el blog i agraeixo també les reflexions que ens deixes.

      Elimina