Durant la sèrie de posts transhumanistes, un dels aspectes recurrents era el de la bioètica. Sí, podríem viure més anys però, seria bioètic? Sí, podríem ser més intel·ligents però, seria bioètic? I així tota l'estona. Val a dir que jo tampoc em vaig centrar gaire en l'aspecte bioètic, a diferència del llibre sobre transhumanisme que em va deixar en David Salsas, que és bàsicament sobre bioètica o biomoral. (Per cert, quan vulguis te'l torno, David.)
L'altre dia, veient "El Metge", pel·lícula basada en el llibre homònim de Noah Gordon d'un metge de l'Edat Mitjana, vaig adonar-me que la bioètica fa segles que existeix. I no sempre sembla que hagi servit per millorar la vida dels humans.
El metge ens descriu un món on a qualsevol de nosaltres li faria un pànic terrible posar-se malalt. Font.
Per exemple, al principi de la pel·lícula, un barber (en aquesta denominació s'inclou algú que treu dents, prepara remeis casolans per diferents afeccions i practica avortaments clandestins) arriba per socórrer una dona greument malalta però es troba que ja ha arribat un capellà, que li està aplicant el seu tractament (a base de pregàries). El barber no s'atreveix a enfrontar els seus remeis als del capellà, que opina que qualsevol tractament que no siguin pregàries és contrari a la voluntat de Déu.
Més endavant, el protagonista viatja a l'Orient Mitjà, on sí que hi ha una mena d'escola de medicina. Durant aquesta època, els països islàmics eren més avançats en moltes disciplines del coneixement i també més oberts de ment que els cristians. No obstant això, la religió musulmana també tenia tabús que impedien l'avenç de la ciència mèdica.
El més central en l'argument d' "El Metge" és la prohibició de fer autòpsies, castigada amb la pena de mort. Pels metges resultava un greu inconvenient no tenir ni idea de quins òrgans teníem els humans i com podien funcionar, així com les malalties que podien estar relacionades amb cadascun d'aquests òrgans.
Des de l'òptica actual, ens sembla una bestiesa que la bioètica medieval impedís l'avenç de la ciència mèdica amb la prohibició de fer autòpsies. Quant de patiment s'hauria pogut estalviar? Quantes vides s'haurien pogut allargar? Però això és perquè hi ha hagut un canvi de mentalitat molt gran. Segurament nosaltres també estaríem en contra de salvar vides o alleujar el patiment de milions de persones si per fer-ho haguéssim d'experimentar amb uns pocs centenars de persones vives (fins i tot si aquests s'oferissin voluntàriament). I potser des de societats futures no ho entendran.
Sí, tendim a pensar que els nostres criteris ètics/morals, a diferència dels criteris de l'edat mitjana, sí que són els bons i ens hem de regir per ells. Però, és clar, els homes medievals també ho creien això. Si aquests criteris van modificant-se amb el temps, té algun sentit fer tanta discussió sobre bioètica? Les poques vegades que la bioètica serveix per aturar un progrés científico-tècnic, està fent un bon servei a la humanitat o simplement n'està obstaculitzant l'avenç per tabús socioculturals?
