Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.

La llegenda.

Gènesi:

Els bessons Càstor i Pòl·lux, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.

Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un cigne, a qui Leda havia salvat d'un àliga, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).

La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).

Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.

El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. Font.

Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:

Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: Àries) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.

I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.


Les constel·lacions.

• Els Bessons

Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.

Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.

Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.

Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).

Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,

• El Cigne.

Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).

• L'àliga.

La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.

Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.

La fi del confinament. Drôle de guerre?

Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.

Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.

És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.

On som?

1. Casos actius.

Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).

Com llegir aquest mapa?

• Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.
• Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.
• El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.
• La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.
• A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.

Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. Font.

Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.

La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la detecció a aigües residuals.

2. Tractaments.

Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.

Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.

Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al blog del Centpeus.

3. Les vacunes.

Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:

Aquí podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.

Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.

4. Drôle de guerre

Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com drôle de guerre. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una guerra de broma, sense operacions miliars importants.

I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.


Què ens espera?

Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.

El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.

Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.

Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.


La lliçó no apresa.

Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta  extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.

En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.

I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.

I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.

Resultats de la Recerca #JoEmCorono. Èxit o fracàs?

Potser aquests dies haureu sentit a parlar de la recerca anomenada #JoEmCorono sobre el SarsCov2 que s'ha fet des de Can Ruti (Badalona). Hi havia moltes expectatives en aquest assaig, en part pel component mediàtic aportat pel doctor Oriol Mitjà.

Aquest tuit del 23 de maig explica que l'assaig ja ha acabat i estem a l'espera de la publicació de resultats. Més informació aquí.

L'assaig s'ha vist envoltat de polèmica sobretot per algunes declaracions del doctor Mitjà, mentre la corba del SarsCov2 pujava, crítiques amb el retard amb què el govern espanyol va prendre les mesures de confinament necessàries per aturar la corba de contagis. A partir d'aquí cert sector de la premsa ha esmolat els ganivets i ha posat el punt de mira sobre aquest doctor, acusant-lo de voler-se significar políticament.

Però aquest no és un post per explicar-vos batalletes de periodistes mercenaris. Vull fer una mica de reflexió sobre què pot sortir d'aquesta i de moltes altres investigacions que s'estan duent a terme aquests mesos al voltant de la Covid, tot i que són reflexions aplicables a qualsevol recerca.

Posaré una al·legoria per fer-ho més gràfic. Imagineu que s'ha perdut un nen i els habitants d'una comarca decideixen que cal trobar-lo com abans millor. Què fan? Organitzar-se en grups de recerca per escorcollar diferents zones de la comarca.

Començaran pels llocs de més fàcil accés. Carrers, carreteres, parcs dels pobles¹. Si algú ha buscat un nen de la mateixa edat abans, sabrà en quins llocs és més probable trobar-lo i prioritzaran aquests llocs². Si se saben més coses d'aquest nen en concret, es buscaran llocs relacionats amb aquest nen (li agrada pujar als arbres? escalar muntanyes? anar a la platja?)³. Potser hi ha sort i tenim un mitjó que posi sobre la seva pista uns gossos policia.⁴

El doctor Mitjà, al ser mediàtic, aconsegueix reunir un nombrós grup de recerca i els veïns li han donat mitjans (valgui l'acudit) per buscar-lo en un bosc de difícil accés però que els qui coneixen el nen creuen que es important regirar.

És obvi que l'objectiu és trobar el nen (o la cura de la Covid19). Però, hem de jutjar el treball d'un grup de recerca només per si l'han trobat o no? Si el teu grup de recerca està buscant a la muntanya, i el nen no és a la muntanya, per molt bé que busquis, no el trobaràs.

Això sí, si has buscat al bosc i el nen era al bosc, potser sí que has fet alguna cosa mal feta i cal censurar la teva tasca professional.

La gràcia aquí és que hi ha molts grups de recerca buscant en molts llocs diferents. La majoria fracassaran perquè el que busquen no és allà on ho busquen. No s'estan equivocant: cal buscar-ho en els llocs que a priori semblen més probables i descartar-los. En ciència, els resultats negatius, també són importants.

Quan surtin els resultats de l'estudi del doctor Mitjà, poden passar dues coses:

• Que s'hagin trobat resultats positius. Això vol dir que el tractament profilàctic que s'estava estudiant és útil i cada cop que trobem un nou infectat, li podrem donar uns medicaments per reduir la seva capacitat de contagiar el virus. Amb això reduirem la velocitat de propagació de l'epidèmia i evitarem pics com el que hem tingut fa unes setmanes.
• Que no s'hagin trobat resultats positius i el tractament profilàctic no funcioni. No cal que us digui que la premsa ho vendrà com un fracàs i la caiguda als inferns d'un doctor a qui se li havien pujat els fums. Tothom qui ha contribuït amb una donació se sentirà frustrat, potser estafat. Però era una feina que s'havia de fer. Calia provar si funcionava.

Si l'estudi s'ha fet bé, si no s'han fet trampes i s'han respectat els protocols, llavors és un bon treball científic. Mireu a on es publica. Si és en una revista de primera línia, vol dir que probablement l'equip de recerca ha fet una bona feina.

I així avança la ciència. En els propers mesos s'aniran publicant més estudis d'altres grups de recerca. I cada cop que es fa un estudi, es revisen els resultats dels estudis fets anteriorment. Per aquí ja hi hem anat i sembla que no funciona. Per allà ens va semblar que podia haver-hi una via interessant per on aprofundir. I en algun moment, potser algú ho trobi.

O potser no. A la ciència no sempre hi ha certeses. Potser el nen no apareix mai. Però s'entén la diferència entre anar a buscar-lo o esperar que aparegui sol o resignar-se si no apareix?

1: Els primers tractaments que s'han provat han estat medicaments que s'havien desenvolupat per altres malalties i que estaven "a mà".

2: Tot el que se sap d'altres coronavirus ha servit per intentar preveure com es comporta el SarsCov2. Per exemple, sabem que rentar-se les mans amb sabó és efectiu, sabem que es transmet a partir de gotetes de líquid que exhalem, etc.

3. Tota la informació que tenim des del gener sobre aquest virus ha servit per dissenyar estudis i tractaments.

4. La seqüenciació del genoma del SarsCov2 ens ha servit per poder fer tests i anar seguint el rastre de contagis.

Volem Youtubers en català: El Projecte Malaia.

En anteriors capítols, aquest blog va proposar-se promocionar el català a Youtube. La veritat és que entre els posts de destruir la humanitat i els del Covid, només he tingut temps de promocionar un canal de Youtube en català, Parlem de Ciència.

Tenia mig començat un segon post amb tres propostes però tampoc m'engrescaven del tot i, a sobre, una d'elles (no direm qui) s'ha passat recentment al castellà.

Afortunadament, divendres passat va sorgir una proposta per salvar el català a Youtube. Són una gent que està ficada en temes d'imatge i xarxes socials i que han creat un projecte amb cara i ulls per potenciar Youtubers catalans. Com? Que ho expliquin ells:

És a dir, en resum:

• Busquen gent que faci vídeos que puguin tenir un cert èxit de diferents temàtiques o formats.
• Donen suport i assesoren/aconsellen la gent que comença.
• Enllacen els vídeos d'aquesta gent per tal que l'algoritme de Youtube acabi recomanant-los al públic interessat en algun d'ells.

Sembla una tonteria però si ho comparem amb la iniciativa de Youtubers.cat, és un gran pas endavant. Ara falta que la idea qualli i que Malaia serveixi realment per allò que promet: demostrar que és més fàcil triomfar a Youtube en català que en castellà.

Jo no soc consumidor habitual de Youtube (de vegades poso algun vídeo de fons mentre rento els plats) i us he de dir que als primers vídeos que han penjat en aquesta iniciativa, tot i ser en molts casos de temes que no m'interessaven gaire, hi he vist bastant de talent.

Us deixo amb un vídeo random, que trobo que té un punt de visionari.

Bé, espero que aquesta iniciativa tingui èxit i ben aviat fins i tot molts dels que dieu "oh, és que a mi no m'agrada el Youtube" tingueu uns quants Youtubers de referència en català o fins i tot el vostre propi canal de Youtube.

Covid19: Com ens en sortirem?

Vull resumir en aquest post les vies per tornar a la normalitat (nova o antiga). A la vida que teníem abans de la Covid19.

1. Contenir l'expansió del virus.

Alguns països han decidit ser estrictes en el control dels contagis. A través de tests que detectin ràpidament els infectats i de mesures de distanciament social i de control a través d'eines com apps de mòbil, sembla ser que han aturat aquesta expansió, tot i que és difícil pensar que podran aturar tots els brots que vagin tenint.

També hi ha iniciatives sorprenents, com la d'analitzar les aigües residuals per saber en quin barri o municipi hi pot haver un brot. Segons sembla, es podrien detectar els casos uns dies abans que arribessin als hospitals.

2. La vacuna.

Aquesta seria la millor opció. Vacunes tothom i el virus ja no pot infectar quasi ningú i desapareix. Pocs diners, poques morts però... trigarà molt en arribar. Les previsions més optimistes apunten al 2020. Les més pessimistes diuen que potser no arribarà mai.

I el 2020, que seria un rècord mai vist en el desenvolupament d'una vacuna, és massa tard tenint en compte la velocitat de propagació (en un parell de mesos es pot haver contagiat un 10% de la població). Ara bé, potser quan arribi tampoc serà totalment inútil, tenint en compte les sorpreses que està donant aquest virus.

Actualment s'estan desenvolupant desenes o centenars de vacunes contra els SARSCov2, seguint diferents estratègies terapèutiques. Totes elles hauran de superar duríssimes proves si volen arribar a la comercialització. Font.

3. La immunitat de grup.

La immunitat de grup consisteix en la reducció dels contagis fins a prop de zero a causa que hi ha massa gent que ha passat la malaltia i ha desenvolupat immunitat. Així, el virus no troba prou gent vulnerable a qui infectar i es va extingint l'epidèmia.

És una solució "barata" que probablement sigui la que acabi tenint lloc en la majoria de països del món, potser fins i tot en tots.

El preu a pagar és en vides humanes. Si a Catalunya han mort unes 10.000 persones amb, suposem, un 10% de contagiats, arribar fins al 60 o 70% implicaria multiplicar per 6 o per 7 aquesta xifra.

I bé, ja que hem fet confinament, estaria bé que aplanar la corba servís perquè en el temps que hem guanyat es desenvolupessin tractaments que reduïssin la letalitat del virus.

En aquest gràfic veiem com els infectats (en vermell) necessiten estar en contacte amb gent vulnerable (en blau) per transmetre la malaltia. Si hi ha prou immunitzats (en groc) la propagació s'atura de seguida.

4. Tractaments.

Intentaré resumir els diferents tipus de tractament i explicar-los a un nivell molt bàsic.

4.1. Medicaments reciclats.

Si abans hem dit que una vacuna triga molt de temps a estar llesta, amb els medicaments passa el mateix. De mitjana poden passar uns 12 o 15 anys en fer tots els estudis que ens assegurin el medicament és efectiu i segur. I, com abans, no tenim aquest temps.

El que s'ha fet des del començament de la pandèmia ha estat intentar provar medicaments que ja eren al mercat per altres afeccions i mirar si servien per a la Covid19.

De moment, fins on jo sé, no hi ha res que s'hagi demostrat que funcioni. S'han intentat tractar amb antivirals (sobretot al principi de la malaltia, quan la càrrega viral és més alta) que s'havien desenvolupat per a altres virus i s'han fet servir altres medicaments per tractar la simptomatologia (sobretot anti-inflamatoris per tal de controlar la violenta resposta del sistema immunitari, que provoca els greus danys pulmonars).

4.2. Transfusions de plasma sanguini.

Aquesta estratègia es basa en donar a un pacient de Covid plasma sanguini d'algú que s'ha recuperat de la Covid. Si s'ha recuperat vol dir que el seu cos ha produït anticossos capaços de vèncer el virus. Per tant, amb el plasma, el pacient rep aquests anticossos que l'haurien d'ajudar a vèncer la malaltia.

No està clar si funcionarà o no però ara mateix potser és la via més prometedora. Si funcionés, al nostre país tindríem un obstacle legal perquè aquesta opció fos efectiva i és la llei que prohibeix recompensar econòmicament els donants de plasma. En cas que hi hagués un pic i els hospitals necessitessin plasma d'expacients Covid, n'hi hauria prou apel·lant a la solidaritat?

Si funciona, el millor de tot és que no cal desenvolupar res. Ja tenim expacients Covid que poden donar plasma sanguini un cop per setmana i la legislació no exigeix milers d'estudis clínics per validar la seguretat de donar plasma. És a dir, aquesta opció la tindríem des de ja.

Aquesta solució de Grífols sofisticaria el tractament per donació de plasma. Es preveu que es pugui fer servir des del juliol (als EEUU).

4.3. Producció d'anticossos per Biotecnologia.

Aquesta opció és la més "moderna". Es basa en el mateix que la d'abans però produint els anticossos en un laboratori. Com us podeu imaginar, necessitaria una mica més de temps que l'anterior i també caldrien alguns estudis i permisos per autoritzar-la.

En general, la biotecnologia ens permet fer servir cèl·lules de diferents tipus (bacteris, fongs, cèl·lules animals, etc) com a fàbriques de diferents molècules. De vegades s'edita genèticament la cèl·lula per modificar-la i fer que fabriqui la nostra molècula. 

El virus i els anticossos que el podrien inutilitzar. Font.

4.4. Altres medicaments.

No n'he sentit a parlar però potser algú està desenvolupant nous medicaments per tractar la Covid19. No és una opció pràctica a curt termini, com hem dit abans, però tenint en compte que venim de la SARS i la MERS, potser no està de més.



I fins aquí el meu resum. Com veieu s'estan fent moltes coses en molts llocs del món per intentar trobar una solució a la pandèmia. Esperem que alguna d'aquestes iniciatives arribi a temps per salvar milions de vides.

La Fundació d'Asimov i el distanciament social.

Ens vam mirar el virus de lluny durant un parell de mesos. Una mena de grip estranya que matava uns pocs xinesos. Vam criticar el govern xinès, com si no estigués a l'alçada del que s'espera d'un país avançat.

Quan el virus va arribar a Europa, vam descobrir, sorpresos, que estem pitjor adaptats que els asiàtics per una pandèmia com aquesta. Els europeus (sobretot al sud) saludem amb petons o encaixant les mans en comptes de fer reverències com al Japó, no tenim costum de dur mascaretes quan estem encostipats i posem els drets individuals per damunt dels col·lectius.

Potser els japonesos, amb la seva cultura de videojocs, de robots, amb fenòmens socials com els hikikomoris, són el país més preparat per aplicar el distanciament social.

Podem pensar en les diferents societats com subespècies que competeixen entre si i s'adapten millor o pitjor a l'entorn i als seus canvis. El plantejament que Asimov fa a la saga de La Fundació és en essència una exploració de com les diferents societats es poden adaptar a diferents entorns.

En resum, planteja una Galàxia amb 4 tipus de civilitzacions (potser farem SPOILERS):

• La Primera Fundació: és la que més s'assembla a la cultura occidental. Una mena de democràcia amb respecte pels drets individuals però sense evitar el bel·licisme. Uns EEUU galàctics.
• La Segona Fundació: Una societat secreta que vigila la Humanitat i hi interfereix per tal de dur-la subtilment pel bon camí. Seria com un govern planificador tipus Xina amb els recursos de Google.
• Gaia: Un Planeta on tot està connectat. Una mena de transhumanisme místic budista on el planeta és un superorganisme i els éssers que l'habiten són com les seves cèl·lules.
• Els planetes espacials: Són els primers planetes colonitzats pels terrestres. A diferència de tota la resta de planetes, aquests van ser colonitzats amb l'ajuda de robots. La teoria d'Asimov és que els robots fan poc competitives aquestes societats.

El cas és que aquests dies m'han fet pensat en un d'aquests planetes espacials. Solaria és un món habitat per uns pocs milers d'habitants que practiquen un distanciament social extrem. Cada solarià té grans extensions de terreny per a ell i un munt de robots al seu servei. Es reprodueixen asexualment quan cal reemplaçar algun individu i, en general, eviten qualsevol contacte amb altres solarians.

Com deia abans, Asimov no confia en aquesta mena de societats, les considera decadents i incapaces d'assumir els riscos necessaris per colonitzar la galàxia. I és cert que les nostres societats avancen a base d'interacció social. Però hem vist que el nostre estil de vida ens exposa a riscos que potser no volem assumir.

Fa 200 anys, un virus com el SARSCov2 hauria trigat anys a estendre's per tot el planeta. Potser ni tan sols ho hauria aconseguit. Però el turisme, el comerç internacional, els congressos... la brutal interconnexió del món és una autopista per escampar ràpidament un virus d'aquest tipus.

I aquí la pregunta és si després d'això intentarem ser més com els solarians. Més teletreball i menys contacte físic. Més autosuficiència econòmica en sectors clau i menys producció a països llunyans. Menys manifestacions i més xarxes socials. Més Netflix i menys cinemes. Més sofà i menys estadis de futbol. Més jardins i menys bars.

I també si aquesta possible empremta que ens deixi el SARSCov2 ens pot preparar per a la següent crisi o, al contrari, ens pot perjudicar. La següent crisi pot ser un altre virus o pot ser un problema mediambiental.

I aquests dies, que estem confinats a casa, potser tenir temps per anar pensant com volem ser en un futur proper.

Allò essencial

Vivim uns temps difícils. La lluita contra el temible SARSCov2 té uns efectes directes (sobre malalts, personal mèdic, etc) i uns efectes menys evidents sobre els que, de moment, no estem a primera línia.

Un d'aquests efectes menys evidents és que la gent té molt de temps per pensar. Com a escriptor us dic que això acabarà amb desenes de milers d'autobiografies escrites (potser autopublicades cap al 2021). Serà dur, perquè algunes seran d'amics o familiars vostres.

Per sort, les xarxes socials fan que la gent tingui menys capacitat de concentració i la creació literària es pugui resumir moltes vegades en la mida d'un tuit (o un fil de 5 o 6 tuits). O fins i tot en un retuit.

Una de les idees/mems que circulen aquests dies és que la Covid19 ens està ensenyant a viure només amb allò essencial. S'ha fet una classificació de professions que són necessàries (els que han treballat durant el confinament total) i professions prescindibles (la resta). És cert que molts treballem a distància i alguns ens hem adaptat d'aquella manera (classes telemàtiques, gran idea!).

Aquesta filosofada amb aires new age m'ha semblat absurda i ofensiva a parts iguals. D'acord que hi ha unes professions que són imprescindibles. No podem viure sense menjar. Així que els productors de menjar són imprescindibles. A partir d'aquí, tota la resta els podem ordenar per utilitat d'una manera més que subjectiva.

Segons el Petit Príncep, els supermercats no són essencials. Font.

Un soldat és més important que un cuiner? Una caixera de súper és més important que un científic que investiga medicaments contra l'Alzheimer? Un periodista és més útil que un afinador de pianos?

De la mateixa manera, dir que ara estem vivint només amb allò essencial em sembla una presa de pèl. Hi ha coses essencials que no tenim. No tenim llibertat. No podem anar a nedar. No podem anar a una biblioteca. No podem anar al teatre. No podem anar a passejar pel bosc ni d'excursió en bicicleta. Els nens no poden jugar amb els seus amics. Molts joves potser no poden veure les seves parelles. Moltes persones no poden acompanyar els seus familiars en el seu final. I com això moltes coses més, cadascú suposo que troba a faltar unes coses diferents.

Totes aquestes coses suposadament "no essencials" em semblen més essencials que d'altres, com poder comprar cada dia l'ABC al quiosc o veure el Sálvame per la tele. Admeto el punt de pedanteria. Potser per a molta gent aquestes són coses essencials.

El que potser sí que és veritat és que aquesta crisi ens està posant a cadascú davant de la reflexió, de preguntar-nos què és essencial i què no. Com quan anem a un enterrament i deixem anar tota aquella sèrie de tòpics (no som res, la vida és breu, carpe diem, aprofitem ara la vida, dediquem-nos a estimar, a allò que ens omple, etc) que oblidem al cap de mitja setmana.

Jo el desig que tinc és que ben aviat tot això s'acabi i puguem dedicar-nos a perdre el temps de manera frívola en coses no essencials, com fem quan no se'ns acaba de morir ningú estimat, com fèiem abans que ens tanquéssim per evitar desenes o centenars de milers de morts.

Allò essencial, per a mi, és poder fer allò que vols fer amb la teva vida.